eugeny onegin

A totes les persones que hagin mitificat la fidelització de la posada en escena de les operes respectant, la lletra dels cantables i la historia original tal com es feia a mitjans del segle passat, els hi recomanaria que veiessin una funció com la que aquí comento. Tot i tenir unes precioses veus en general, l’actuació es tan primitiva, pobre i fins i tot ridícula que aquells divos d’èpoques pretèrites fan una mica de pena. La versió del original rus es fa en llengua alemanya, cosa avui impossible de engolir sense que hi hagués un terratrèmol de la critica. La direcció escènica es limitava en posar uns gerros aquí i una cortineta allà, els actors com estaquirots campen pel seu aire com deu els hi va donar a entendre. A Munic com al Liceu de la època Pamies les funcions eren un desastre de lletges i casposes. Si us plau torneu al present que el passat nomes es bonic un recó esborrat de la memòria. La Fassbaender una nena i molt femenina, el Wunderlich amb els seus aguts esfereïdors i el Prey, un dels grans. EUGENY ONEGIN - 1962 - 6/10 - Munich - Joseph Keilberth - Hermann Prey, Fritz Wunderlich, Brigitte Fassbaender, Ingeborg Bremert, Mino Yahia