l'obc i la infància de jesús de berlioz

Quina tristesa veure l’Auditori tan buit com ho estava aquesta nit, potser mai l’havia vist en una desatenció publica tan gran, els aficionats a la clàssica si els fas sortir de la dotzena de noms que sonen per ser tan populars no es mou de casa i no es gasta els diners per un concert. Un tristesa molt gran que la gent no tingui la fallera de conèixer el nou i poc conegut repertori per antic que sigui, perquè amics estem parlant de Berlioz contemporani dels grans del segle 19 i aquesta peça d’avui per la seva estructura i novetat mereixia una mica més d’atenció, be cadascú fa el que vol amb el seu temps. El concert és una mena de poema de Nadal, oratori, conte amb imatges musicals, és una delícia per la simplicitat exquisida que Berlioz va donar als 90 minuts de musica. Musica sempre embolicadora de sensacions i tendresa. Els solistes molt bons, el baríton Duhamel, l’hereu del Tezier, estava amb constipat però ha fet la funció baixant una mica el to i no arriscant gaire les possibilitats d’un esgarip. El tenor Prunell-Friend, definitiu jo ja m’entenc. Amb el curiós nom de Agustin. El baix Gay, perfecte de dicció i de intenció amb els dos papers antagònics que interpreta. Un dia bonic de musica intensament intima encara que no se que deuria semblar veure tantes butaques buides des de l’escenari, però potser ells ja estan acostumats i que patim més som la clientela que paga. CONCERT - L'OBC I LA INFÀNCIA DE JESÚS DE BERLIOZ - 2013 - 9/10 - OBC - Gonzalez - Wesseling, Prunell, Duhamel, Gay, Pujol, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal