masters of sex

Dotze hores de cinema en dues jornades compactes. Els estudis americans ens regalen entreteniment didàctic, explicant el començaments dels estudis de la sexualitat en general i molt especialment la femenina, que els famosos doctors Masters i Johnson van fer revolucionant el món de la medicina en la dècada dels anys 50. Res no seria avui el mateix sense aquests valents pioners que van treure els tabús sobre el sexe i la hipòcrita moral de l’època. Aquí es toca clarament i amb imatges prou explicites, per tractar-se d’una sèrie de televisió, el tema de la sexualitat femenina especialment en la masturbació, també sense aprofundir molt ens dona imatges del panorama sobre la homosexualitat amagada que es tenia que portar en aquells temps, en que tot el que fos referència amb el món de la sexualitat, era penalitzat amb lleis criminals que et podien portar a la presó. Màgiques interpretacions per un cast de gala per part de tots els que actuen en aquesta magnifica sèrie que mostra únicament violència en les imatges, que per aquells temps eren molt pitjors que veure un ajusticiament a la cadira elèctrica, em refereixo al acte de la copulació i de la masturbació sense embuts. DVD - MASTERS OF SEX - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2137109/

casino de paris

Un dels pitjors musicals mai vistos per les expectatives dels productors i els resultats sobre la taula. Quan es llegeix les biografies dels tres intèrprets principals veus que es tracten de tres llegendes del món del espectacle, encara que avui pràcticament oblidats tots tres. De Sica ha quedat en la historia per moltes realitzacions de la seva ma com a director però com actor ara es veu molt amanerat i repetitiu e tots els papers que va ver dels anys 50 endavant. Becaud un numero 1 absolut en el seu moment, els seu ‘Et maintenant’ és historia viva de la musica, tothom l’ha versionat, Sinatra, Judy, Basey, Ella y un etcètera infinit. Com actor era patètic, fa sentir vergonya hi tot, el mateix puc dir de la Valente, una dona que cantava en 12 llengües i que en dominava sis a la perfecció, una de les cantants de més discos venuts arreu del món, triomfava tan a Amèrica com Europa i en canvi com a estrella de musical la trobo un desastre total. En aquest film veure-la i escoltar-la en el baion de la pel•lícula Ana, si la del 'negro zumbón', és per plorar de pena i de llàstima per una artista tan penosa. Aquesta pel•lícula desfà el mite de que ‘tot el temps passat va ser millor’. DVD - CASINO DE PARIS - 1957 - 3/10 - http://www.imdb.com/title/tt0050232/

idolos

Un film sense cap interès especial a no ser la mera xafarderia de veure com eren tres persones, que n’havia sentit molt a parlar però que per edat no corresponien a la meva generació, la primera i més important era la figura del director Florián Rey, que sempre havia llegit que era un director molt elegant en la seva manera de fer i que sortia de la mitja dels altres directors de l’època, aquí nomes fa de director, quan com a escriptor fou també molt considerat en el seu temps. L’altre morbo era veure dues actrius mig famoses en el seu temps i que mai havia vist en cap pel•lícula, la protagonista Conchita Montenegro, elegant fotogènica i prou eixerida, la segona protagonista femenina era ‘la mala’ del film, Elena Salvador que poc temps desprès es va casar amb l’eminent doctor Puigvert i va ser un a dama de la alta societat de Barcelona com era d’esperar. La resta de la pel•lícula una rucada sentimental entre una vedette francesa i un torero espanyol, ni un peto, ni un contacte físic, tot net i polit i molts barrets de tul il•lusió, per demostrar que en la postguerra de Franco les dones eren honrades i molt elegants. DVD - IDOLOS - 1943 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/tt0036567/

l'obc i la simfonia alpina de strauss

Vivim per sobre de les nostres possibilitats com molt be ens repeteixen els lladres que ens governen, la OBC també viu dins aquest lema, perquè portar del Japó a una senyor que toca deu minuts de musica amb una mena de flauta esquerdada i una noieta que toca la mandolina de la seva terra, amb una mena de raspall de fusta per gratar-se l’esquena, dins una exquisida peça, que ha adormit a la majoria del auditori però que a la fi, han aplaudit amb fervor per fer-se caure be al nou director de la orquestra, des de l’anunci d’aquest mati a TV3, és un autèntic tirar els diners per la finestra. La peça japonesa molt bé per ells, però aquí no cola si no fos pels preciosos quimonos de seda crua estampada a ma que portaven els solistes de tan antipàtics instruments. Afortunadament no hi ha hagut cap propina ni cap regal dels solistes, a deu gracies. La peça alpina a trossos molt be però no ha estat ben empastada, sorollosa sense definició a molt moments i en canvi crec que el director pot fer una feina molt bona perquè a segons quins moments la corda sonava a gran orquestra internacional, que no es poc. Un concert que si me’l hagués estalviat no l’enyoraria gens ni mica. Pobre Pablito l’he recordat en molts moments. CONCERT - L'OBC I LA SIMFONIA ALPINA DE STRAUSS - 2014 - 7/10 - OBC - Kazushi Ono, Kumiko Shuto, Kifu Mitsuhashi

julio vaquero, buscar en tierra de nadie

Una mostra la d’aquest impecable artista de fortes tendències literàries, fins i tot en una certa denuncia hi trobo una nostàlgia profunda en el temps passat adreçat am una daurada melancolia. El que és evident és que els seus dibuixos són magistrals, observar la factura de la seva obra a un pam del nasf vertigen al comprovar la minuciositat i fermesa del seu traç. Un nom a tenir molt en compte si investiga altres camins i paisatges ara que pot, per la força de la seva joventut. EXPO - JULIO VAQUERO - BUSCAR EN TIERRA DE NADIE - 2014 - 8/10 - Fundació Vila Casas Espai Volart

l'inconnu du lac

Una pel•lícula absolutament insòlita per dotzenes de motius, els francesos tenen uns pebrots com catedrals, aquest film l’ha catalogat en primera posició del 2013 la controvertida però prestigiosa Cahiers de cinema. Una film on no hi ha musiques, nomes el soroll del vent i de l’aigua del llac, no hi ha cap escena en interiors, tot es filmat en plena naturalesa, un bosc de contacte sexual per homes al costat d’un llac. Deu dies d’estiu, un assassinat i una platja absolutament gai. El 90% per cent dels protagonistes estan en pilotes durant l’acció de la pel•lícula, prenent el sol o follant, la càmera juga amb naturalitat totes les escenes de sexe o bany de sol o dins al llac. El director sap molt be el que és aquest terreny, res no patina, res no es fa ridículament maquillat per no ferir ulls sensibles. Els actors de llargues carreres a les espatlles tenen que mostrar els seus genitals en moltíssimes escenes, es comenta que les escenes de sexe èxplicit estan doblats per actors professionals del sexe. És un film noir sense misteri perquè als 25 minuts ja veus qui és l’assassí. No explico res més de la trama per no desvetllar el nus de la historia. Un film que penso no pot agradar a tanta gent que no te ni idea de que aquestos paradisos existeixen, des de que és va inventar el home i les seves aficions. DVD - L'INCONNU DU LAC - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2852458/