l'obc i la simfonia alpina de strauss

Vivim per sobre de les nostres possibilitats com molt be ens repeteixen els lladres que ens governen, la OBC també viu dins aquest lema, perquè portar del Japó a una senyor que toca deu minuts de musica amb una mena de flauta esquerdada i una noieta que toca la mandolina de la seva terra, amb una mena de raspall de fusta per gratar-se l’esquena, dins una exquisida peça, que ha adormit a la majoria del auditori però que a la fi, han aplaudit amb fervor per fer-se caure be al nou director de la orquestra, des de l’anunci d’aquest mati a TV3, és un autèntic tirar els diners per la finestra. La peça japonesa molt bé per ells, però aquí no cola si no fos pels preciosos quimonos de seda crua estampada a ma que portaven els solistes de tan antipàtics instruments. Afortunadament no hi ha hagut cap propina ni cap regal dels solistes, a deu gracies. La peça alpina a trossos molt be però no ha estat ben empastada, sorollosa sense definició a molt moments i en canvi crec que el director pot fer una feina molt bona perquè a segons quins moments la corda sonava a gran orquestra internacional, que no es poc. Un concert que si me’l hagués estalviat no l’enyoraria gens ni mica. Pobre Pablito l’he recordat en molts moments. CONCERT - L'OBC I LA SIMFONIA ALPINA DE STRAUSS - 2014 - 7/10 - OBC - Kazushi Ono, Kumiko Shuto, Kifu Mitsuhashi