il prigioniero / suor angelica

El decorat de Azorin se m’ha entravessat des del primer quart d’hora, clar que la culpa no és pas del decorador sinó del director que ha triat les escales d’incendis del Tony-Maria-Tonite-Tonite per decorar les dues obres que no tenen res a veure ni per l’època ni per la intenció ni el estil ni la historia. Pifiada i grossa, al meu parer. La primera obra no m’ha interessat gens perquè no suporto la musica dodecafònica si és així com es diu a aquesta manera de composar. No es tornarà a veure mai més, serà com un altre ‘Cristobal Colon’ de trista memòria. El que li dediquin la funció al Matabosch te delicte, com per portar al jutjat de Palma. La Dolora ja fa temps que se’m indigesta. I la Maria Agresta fou l’únic miracle de la nit. Els savis de Vilatrista poden cantar missa però els bravos incendiats només s’han escoltat a la fi de les particel•les de la subtil Agresta. La meva ultima nit a aquella casa d’aquesta temporada i segurament la ultima en molt temps ja que he deixat perdre l’abonament que tenia des de feia molts anys. El món canvia i les persones estem en perpetua evolució o deteriorament, el Liceu ja fa temps que m’avorreix, no pas l’opera, és aquella casa, aquells daurats de falla valenciana.

OPERA - IL PRIGIONERO / SUOR ANGELICA - 2014 - 7/10 - Edmon Colomer, Lluis Pasqual, Paco Azorin - Jeanne-Michèle Charnonnet, Ievgueni Nikitin, Maria Agresta, Dolora Zajick