atrapats

El que una lectura es converteixi en representació, en el món del teatre es produeix gracies al talent del director i com no, al bon fer dels actors. Ahir a la Beckett això va succeir. De les quatre peces diverses, però tan ben lligades, dues em van agradar molt, les altres no tant. Però no diré quines són. Ja que si algun dia aquests afortunats textos tenen la sort de pujar al escenari per la porta gran, el resultat pot canviar considerablement. Un treball dels actors molt reeixit, gracies a les ganes d’una gent somament generosa amb el món del art. TEATRE - ATRAPATS - 2014 - 8/10 - Marc Rosich - Dinares, Perelló, Santín, Tarrés - Cort, Gilabert, Miralles, Muntés

skonheid / beauty

Oliver Hermanus un director de gran mestratge ja que fa parlar les imatges. Una pel•lícula que comença amb un pla seqüencial de llarga durada amb dotzenes de personatges entrecreuant-se per acabar-lo en el rostre del segon protagonista de la pel•lícula, en pocs minuts el director ja t’ha fet entrar en interès. La pel•lícula esta parlada en afrikaans i gracies al saber del director amb els molts silencis del film i les moltes imatges psicològiques la pel•lícula s’entén perfectament i et fa comprendre la tragèdia infinita de la mentida dels casats que porten doble vida sexual i el patir constant d’amagar aquell inconfessable secret. Fins i tot les pot fer persones altament perilloses per la societat.

DVD - SKOONHEID/ BEAUTY - 2011 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1922721/

tuset street

A vegades mirar-te al mirall et fa vergonya, ahir vaig sentir vergonya profunda per veure com érem en el 1967 a la Barcelona moderna i pedant. Encara que jo no era d’aquella gent, pel fet de que el meu pare no era milionari el que si puc dir es que de quant en quan ens barrejàvem amb aquells joves tan ben vestits i estirats, a Boccaccio, a la cova del Drac, al Jamboree, o al Sot, amb una no amagada enveja. Quina pena i tristor li deu fer a la gent d’aquell moviment veure’s tan patètics, no vull dir noms, però voler ser una trista copia dels intel•lectuals que en aquell moment estaven preparant el sorprenent maig del 68 a Paris, copia a la catalana és del tot trist, penós i vomitiu. Si algú te cap dubte del que dic que vegi el film que BTV vas passar ahir amb una esplèndida copia i dirigida en un 80% per un mite de l’escola de Barcelona: Tuset Street

TV - TUSET STREET - 1968 - 1/10 - http://www.imdb.com/title/tt0062401/

le dialogue des carmélites

Basada en una novel•la de Gertrud von Le Fort el poderós argument de l’historia es va convertir desprès en obre de teatre de la ma de Bernanos i poc temps desprès en opera per el genial Poulenc. El misticisme fanàtic de la fundadora de l’ordre Teresa de Jesús és transmès a les monges de la comunitat de la peça original d’una manera magistral. La obra cinematogràfica dels directors Agostini, no gaire conegut i Bruckberger, gens conegut, reflexa al mil•límetre tots els detalls de la obra original però en aquest cas servit per un cast de luxe absolut, quasi impossible de superar, Jeanne Moreau en el seu millor moment de la seva carrera, Alida Valli en potser la seva ultima millor interpretació al cinema, el matrimoni Madelaine Renaud i Jean-Louis Barrault tot un luxe teatral al servei del cinema, Pascale Audret amb la edat i rostre necessaris per interpretar a la atemorida Blanche de la Force i per acabar tres pesos pesats del cinema i teatre Pierre Brasseur, Georges Wilson i la irrepetible Judith Magre. El quart d’hora final de la pel•lícula és una de les pagines més belles de l’historia del cinema europeu.

DVD - LE DIALOGUE DES CARMÈLITES - 1960 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0052737/

aquells anys del romea 1960 - 1985

Mario Gas és un dels millors directors de teatre que en aquest moment te l’estat Espanyol i de retruc Catalunya la seva tasca sempre ha estat més valorada a Madrid que no pas a casa nostra. Això ho dic jo, ja que a ell estic segur que no li preocupa el tema. Vinclat per naixement amb família d’actors i cantants per les dues bandes, és també un magnífic actor ple de recursos, i com no, avui els ha fet lluir espolsant la pols als records del teatre que es feia a Barcelona en la dècada dels anys 60s, records que són els meus, emocionant ha estat el sentit homenatge que ha brindat a gent d’aquella època del teatre de Barcelona i també de Madrid, autèntics artesans de teatre, veus que mai més es tornaran a escoltar i que per desgracia no hi ha cap mena de enregistrament per poder gaudir d’una manera de dir i fer que ja és historia, sí, historia amb majúscules i forjada amb or.

XERRADA - AQUELLS ANYS DEL ROMEA 1960 - 1985 - 2014 - 10/10 - Mario Gas

summer in february

Un altra geni de la cultura anglesa en aquest cas el gran pintor edwardià Sir Alfred Munnings president de la Royal Academy a la fi de la seva vida. Aquí ens parla del seu començament a Cornualla i la tenebrosa historia de una historia de tres amb final dramàtic. La pel•lícula s’emprenya en mostrar les parts més desagradables del pintor i juga a favor de tots els altres personatges del film que els presenta d’una forma del tot angèlicament ridículs.

DVD - SUMMER IN FEBRUARY - 2013 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt2184287/

the invisible woman

Cap de setmana biogràfic, dos pel•lícules sobre moments dramàtics de personatges famosos. La historia de Carles Dickens amb la quasi adolescent Nelly deuria fascinar a Ralph Fiennes ja que es mig productor, director i actor de la pel•lícula. Bona factura com ens te acostumats la BBC però el personatge principal és mostrat en el seu aspecte més pueril i bona fe, costa de creure que el gran escriptor fes moltes de les coses que es mostren al film. De totes formes està molt ben explicada un capítol fosc de la vida d’aquell home, del tot verídic per les coses contrastades a la xarxa.

DVD - THE INVISIBLE WOMAN - 2013 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1700845/

desde berlín

Andrés Lima director amb talent que els segueixo des de aquella funció satírica sobre el casament de la filla dels Aznar en aquell llunyà 2003, aquí fa un prodigi de exquisida sensibilitat en dirigir un text difícil i gens agradable. La historia de una parella amb una forta pulsió sexual però que desafortunadament la droga i la vida des estructurada es confabulen per trencar un poema de passió violenta i de carn banyada amb llàgrimes. Una posada en escena d’aparença senzilla però que analitzada és un prodigi de treball de rellotgeria per combinar paraula, llum, musiques, projeccions, tot a la vegada i que per gracia a la saviesa del director no et perds ni un polsim del que passa sobre l’escenari. El duo Nathalie Poza – Pablo Derqui que fan un treball riquíssim de recursos quedarà en la memòria per sempre més per coses que succeeixen en una llarga escena de la obra i que per respecte a un possible espectador em privo de explicar. Un bon principi de temporada teatral i un feliç estreno al nou programador del Romea el Sr. Borja Sitjà

TEATRE - DESDE BERLÍN - 2014 - 9/10 - Andres Lima - Villoro, Cavestany, Miró - Nathalie Poza, Pablo Derqui

les garçons et guillaume, à table!

La pel•lícula guanyadora dels 5 premis Cèsar més destacats en la última edició. Potser no ni ha per tant per ser considerada la millor pel•lícula del any, no ho se, hauríem de veure les altres. El que si es cert és que es una pel•lícula molt original per la temàtica que tracta y per la elegància amb que el artífex de l’obra, director, autor i multi intèrpret Guillaume Galliene de la Comedie, com no? es mostra a si mateix. Destacaré tres moments de la obra que per a mi són essencials. Recreació de la emperadriu Sisi conversant amb la seva sogra la archiduquesa Sophie, un del moments més divertits del any cinematogràfic. Discoteca de Marroc amb la musica més increïble i potent, el Dies Irae de Verdi, tot un descobriment. I per acabar lliçó de equitació amb musica de Wagner d’una poesia pura filigrana.

DVD - LES GARÇONS ET GUILLAUME, À TABLE! - 2013/10 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2315200/