tuset street

A vegades mirar-te al mirall et fa vergonya, ahir vaig sentir vergonya profunda per veure com érem en el 1967 a la Barcelona moderna i pedant. Encara que jo no era d’aquella gent, pel fet de que el meu pare no era milionari el que si puc dir es que de quant en quan ens barrejàvem amb aquells joves tan ben vestits i estirats, a Boccaccio, a la cova del Drac, al Jamboree, o al Sot, amb una no amagada enveja. Quina pena i tristor li deu fer a la gent d’aquell moviment veure’s tan patètics, no vull dir noms, però voler ser una trista copia dels intel•lectuals que en aquell moment estaven preparant el sorprenent maig del 68 a Paris, copia a la catalana és del tot trist, penós i vomitiu. Si algú te cap dubte del que dic que vegi el film que BTV vas passar ahir amb una esplèndida copia i dirigida en un 80% per un mite de l’escola de Barcelona: Tuset Street

TV - TUSET STREET - 1968 - 1/10 - http://www.imdb.com/title/tt0062401/