arabella

Anne: 4 / Ofèlia: 8 – Arabella és una de les operes que el meu amic Emilio diu que segons tens el cos són ‘un castañazo’. Si la Arabella protagonista és curta com la d’avui la funció s’enfonsa irremediablement, per moltes virgueries que le director d’escena faci per no avorrir el personal. Desprès d’haver escoltat en els anys, veus com Caballé (la primera que m’ho va descobrir), Della Casa, Janowitz, Fleming, Te Kanawa, Popp i alguna altre més aquesta Anne S. No m’arriba’t gens. Moltes vegades només te veu de tiple, greus, cap ni un, la veu sense cap color que no sigui el gris, els aguts, esgarrapats i oberts, pianíssims, cap de lligat, notes perilloses, casi totes fixades. Emoció cero. Segurament que si han portat aquesta dona és perquè en aquests moments no n’hi ha cap de bona en el mercat, això va com va. El que sí puc dir és que he escoltat el pitjor ‘Aber der Richtige’ de la meva vida i a sobre l’altre personatge del duet, la Ofèlia Sala, fora de camp visual com si fos el Alfredo de la Traviata. El Mandrika de Volle sòlid i amb voluntat d’agradar i molta entrega, això s’agraeix. La direcció musical correcta encara que l’orquestra del Liceu no esta feta per Strauss li manca delicadesa. El director d’escena te moltes idees enginyoses per centrar l’acció en segons quines escenes, encara que veure al tercer acte a tota la gent d’etiqueta els homes i les dones amb vestits de nit llargs fins els peus i abrics de pells cares, estirats per terra perquè no hi ha cap moble ni cap seient et fa petar de riure per no plorar.

OPERA - ARABELLA - 2014 - 7/10 - Weikert, Loy - Anne S., Sala, Volle, Hartmann