der fliegende holländer

Una bona producció per moltes bones raons. El Holandes més British, estètica Transpoiting-BillyElliot-FullMonty sobre un decorat senzill però molt efectiu per poder fer els tres actes tot seguits. El jove i dinàmic director Nelsons ha portat la funció amb precioses fluctuacions de intensitat des de subtils notes subterrànies que les ha fet escoltar amb tot detall fins ensordidors moments de cors i orquestra. La part vocal excel•lent, la veu timbrada de Terfel és perfecte per poder fer un primer acte molta consistència i referències pel futur. La veu dolça de Pieczonca semblava no la correcta pel llarg soliloqui, però quan ha volgut a pujat als nivells que estem acostumats sense perdre mai l’elegància del fraseig i aquell to de coto fluix. El pretendent König prominent en veu i gest aixi com el Daland encara que avui estava engripat segons ens ha explicat l’actor Simon Callow a la presentació i a la fi menciono a la samarreta Brando que porta el timoner Ed Lyon i la seva mullena complerta de perilloses conseqüències.

CINE - DER FLIEGENDE HOLLÄNDER - 2015 - 9/10 - ROH - Andris Nelsons, Tim Dooner - Adrianne Pieczonka, Michale König, Peter Rose, Ed Lyon

la gran separación (le grand écart)

Novel•la publicada l’any 1923, escrita potser abans r un jove Cocteau molt influenciat per les corrents noves del Paris de desprès de la guerra del 14 i sobre tot per Proust i Wilde, un dandi o un snob, culte i classista. Interessant veure com l’autor amaga la seva verdadera personalitat rere un enamorament ‘fou’ per una dona mundana, tardaria uns pocs anys per obrir la capsa dels trons i posar a Jean Marais a la seva vida i a la galàxia divergent, tal com s’ha recordat a Cocteau a posteritat recordem que va morir el mateix dia que es va assabentar de la mort d’Edith Piaf, l’any 1963. Le grand écart es quan les ballarines de cancan fan un salt y cauen a terra obertes de cames amb els genitals tocant al terra.

LLIBRE - LA GRAN SEPARACION (LE GRAND ÉCART) - 2009 - 7/10 - Juan Cocteau

tamam miyiz? (estem d'acord?)

Una bonica i summament útil pel•lícula de la cinematografia turca. Barreja dos problemes humans amb molta eficàcia. El director sap molt be el terreny que trepitja i marca uns defectes de país relaxats en dos protagonistes secundaris del film però que són els que els hi donen la tensió dramàtica necessària per que la maquinaria emotiva es posi en marxa i et faci prendre partit per la problemàtica bífida que la historia explica. Un final obert del tot imprescindible

DVD - TAMAM MIYIZ? (ESTEM D'ACORD?) - 2013 - 8/10 http://www.imdb.com/title/tt3283804/

la isla mínima

L’autèntic mèrit d’aquesta guardonada pel•lícula és el paisatge natural on s’ha rodat, la Andalusia més desconeguda, fis hi tot fa por de pensar en que hi ha llocs així tan propers a casa nostra. Un retrat de l’època del post franquisme magníficament explicat. La interpretació forçada per les circumstancies és resplendida. Un final un xic precipitat que no he acabat de veure ben resolt, però potser el director a volgut sortir del tot dels paràmetres que ens marquen els films americans de similars característiques. Una peça espanyola de molt bon veure per la seva factura impecable.

DVD - LA ISLA MINIMA - 2014 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt3253930/

iolanta

El Achimdanke més esperat, Iolanta la opera que he sentit tantes vegades en la versió de radio des de el Liceu de Barcelona, ara per fi poder veure la meva diva predilecte en moviment i en ple rendiment. Diva casolana i per això la més estimada. Acompanyada aquí per un fabulós Piotr Beczala, que està incommensurable de potencia i afinació encara que sant Josep li va passar el ribot. La posta en escena senzilla i elegant, la Iolanta de Madrid en quant a producció era més entenedora però com fa tant bonic, res a dir. Una qualitat de imatge i de so meravelloses, com si estigues al mateix lloc de la representació, quina sor de poder gaudir d’aquest avenços de les noves tecnologies! Soc un ser afortunat.

DVD - IOLANTA - 2015 - 9/10 - MET - Valery Gergiev, MariuszTrelinski - Anna Netrebko, Piotr Beczala, Ilya Bannik

cloaca

Definitivament cada vegada estic més lluny de anar a veure teatre als llocs subvencionats amb diners meus, o sigui teatres oficials, on sempre veus els mateixos actors i directors, o sigui els de ‘la casta’. En teatres petits com els dos que he visitat aquesta setmana, veus com et mostres obres interessantissimes, interpretades magistralment i on els directors amb els recursos econòmics que tenen, siguin pocs o no tan pocs, es trenquen el cap per donar-te originalitat, fantasia i qualitat. Això és el que passa en aquesta obra de la autora holandesa Maria Goos, densa en contingut i original en el plantejament en com mostrar-te les personalitats de quatre amics de tota la vida amb les seves diferencies, estimacions i misèries. El parlament que fa Ramón Godino al principi de la obra és un master per mostrar a tots els actors novells del institut del teatre per prendre bona nota. La interpretació i direcció en general de un alt nivell. La mitja hora on actua la físicament incommensurable Konstantina Titkova és per recordar per sempre més. Un gran espectacle que mereix un gran èxit i sobre tot un agraïment especial i emotiu a Xavier Castan per la seva actuació d’ahir nit en les condicions gens favorables en que es trobava i que per suposat no explicaré aquí.

TEATRE - CLOACA - 2015 - 8/10 - Oscar Molina - Xavi Casan, Ramon Godino, Miquel Sitjar, Pep Papell, Konstantina Titkova

john

A la meitat del curs 14/15 ja estic ben segur que no veure en el temps que resta una obra de teatre d’aquesta magnitud i contundència. Obra proposta al Mercat de les Flors com a programació de dansa i en canvi jo la trobo emmarcada perfectament dins el mon del teatre, ja que la paraula i el text és el que et colpeix més a dins del espectador. Clar que la dansa és el que fa que els protagonistes, dotzenes de protagonistes per cert, s’expressin reforçant les paraules. Lloyd Newson ha composat un espectacle de fortíssima transcendència desprès de haver entrevistat a 50 homes i totes les paraules que es diuen al escenari són fruit de les converses amb aquells essers marginals provinents del mon de la droga, de la presó, de la prostitució, de les llars desestructurades i de la gent que res no te i malauradament sense esperances. Un escenari giratori que va canviant en cada gir que fa davant els nostres ulls, una companyia modèlica y un text que no et deixa tenir un són plàcid per unes hores. Desprès del espectacle ‘Gardènia’ del teatre Lliure de fa un parell o tres de temporades és aquest el espectacle millor que he vist a la ciutat de Barcelona fins aquest moment.

TEATRE - JOHN - 2015 - 10/10 - DV8 Physical Theatre - Lloyd Newson

l'efecte

No era feina gens fàcil portar aquesta comèdia a bon terme per les seves dificultats de fer-se entenedora, si no fos per l’encert de Pau Roca de engrescar a la directora Carol Lopez a acceptar el repte. Comèdia dramàtica escrita per una autora molt jove i representada al National Theatre de Londres amb èxit de critica i públic. Tema difícil de pair per la seva poca carn emotiva aparent, món hospitalari, multinacionals químiques, homes sense escrúpols i les víctimes de sempre. Però gracies al bon fer de la directora i el magnífic cast, tots els problemes i enigmes es van desvelant fins el últim segon del espectacle d’un cinisme aclaparador. El repartiment impecable, la nostra Scarlett Johansson particular Bonnin cada dia més imposada en els rols que porta a terme amb sinceritat i bellesa. Pau Roca és un tsunami que et gela la sang quan el veus de tant a prop com se’l veu de la fila 1 de la sala Beckett. Germán vesteix a la doctora James com cap altre podria fer millor, aquella elegància innata i el seu mig somriure de complicitat. El contrapunt àcid esta perfectament donat per un rotund Pul Berrondo. Molt bona sort a total la companyia i que el experiment de la taquilla inversa els hi funcioni com mereixen.

TEATRE - L'EFECTE - 2015 - 8/10 - Carol Lopez - Nausicaa Bonnin, Pau Roca, Montse Germán, Paul Berrondo