Últim concert de la temporada de l’OBC , acomiadament del director titular Pablo González, nit memorable per moltes raons intrínseques a el que s’estava respirant aquella nit. Em centraré nomes en l’últim moviment de la simfonia de Mahler, l’adàgio. Sigui perquè estàvem lleugerament calents per les paraules que el director va dir abans de començar el concert o sigui per l’excel•lència de la interpretació de l’orquestra magníficament dirigida en aquell moviment, el fet és que el miracle es va produir. Mahler pot, si el director es capaç, trencar-te per dintre, fer que deixis de ser tu i que el teu esperit fuig del espai que ocupa la teva persona en determinats moments, i així ens va passar, no tan sols a mi, a moltíssima gent de l’audiència, molt bona entrada per cert, a la fi aquells segons de silenci que no saps on et trobes en la absurda realitat. I per fi els bravos, el xiulets els aplaudiments, llargs densos, una nit brillant, un director emocionat, un acomiadament quasi gloriós gracies al ´savoir fer’ d’un director moltes vegades no ben valorat en concerts preterits, però en aquest de l’ultima de Mahler ha tocat el cer amb els dits.
CONCERT - MAHLER L'ÚLTIMA SIMFONIA - 2015 - 10/10 - OBC - Pablo González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada