Pintor de Palència del tot desconegut per a mi, com tantes coses que hi ha a l'altra banda del mur ideològic, nascut el 2005 i que en el seu primer viatge a París quan tenia 24 anys va quedar enamoratdel cubisme i del comunisme, tècniques pictòriques i ideologia que el van acompanyar tota la vida.
La seva modalitat és de descompondre el paisatge de la seva terra en tapissos cubistes sempre amb la mateixa paleta de colors, el del blat daurat de l'estiu mesetari, va morir a 83 anys i en els últims anys va incorporar una mica de blau o verd.
Per la seva afiliació comunista va estar tres anys a la presó, va sortir el 1951 i coses del franquisme el 1958 li donen el premi nacional de pintura a aquest artista que va estar company de Lorca a la Residencia de Estudiantes i que en aquest moment la seva obra està en molts museus importants de l'estat espanyol.
EXPO - FUNDACION DIAZ-CANEJA - 2019 - 8/10 - Palencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada