oleanna

Mamet un home sempre correcte, sempre ponderat, mai genial, li falta aquell gram de bogeria que pot fer que una obra seva sigui una meravella o un desastre (Miller, Williams). En aquesta funció toca un tema freqüent en les escoles i les universitats que també es poden transposar en qualsevol altre estament de convivència social on hi ha una disparitat econòmica, de educació o de edat. És aquesta la clàssica obra de baix pressupost però que degut a la nomenada del autor, tot el món la vol representar i sempre per un actor estrella en el paper masculí, el tema es recurrent en el temps encara que aquesta obra te 25 anys no es nota fora de època – avui estem en les mateixes condicions i demà també – l’autor pren partit i hi ha mitja dotzenes de pensaments molt punyents i que m’han fet rumiar molta estona en el seu contingut. Madaula, Olcina i Selvas perfectes en fer-te creure que estàs en una universitat americana i no a Bellaterra. Ara tindria interès de veure la pel•lícula dirigida pel mateix Mamet de principis dels 90 amb aquest mateix nom i argument. TEATRE - OLEANNA - 2012 - 7/10 - Selvas - Madaula, Olcina

episodis crítics 1957-2011 MACBA

El veure les coses del MACBA, les contemples sempre, amb una mica de recança ja que t’obliga a pensar que ha volgut dir l’artista amb aquell muntatge o plantejament i en canvi el primer que et trobes és amb un anunci que resa així: ‘cal fugir del contingut com d’una plaga’ . més clar impossible de exposar. L’art modern, i quan dic modern vull dir l’art que es fa en aquest moment, és molt difícil de enquadrar ja que tot si val per sorprendre a l’audiència i a la critica encara que poc queda i encara menys es recorda, tot t’ho has de prendre con una pirueta, un ensurt, un acudit, com avui tot un museu ple d’obra artística però cap emoció s’ha produït que m’hagi commogut les entranyes, no he rebut cap cop de puny a l’estomac, amb lo qual penso que és una mena d’art que per a mi no val gaire, potser per els que ara estan a la universitat o al institut però no per una persona que ha viscut quasi tota la seva vida al segle XX com soc jo. Bona cosa del nou director del MACBA és que deixa fer fotografies de tot el que hi ha exposat, el gilipolles del director precedent ho tenia totalment prohibit.

EXPO - EPISODIS CRÍTICS 1957-2011 - 2012 - 6/10 - MACBA

el paral·lel 1894-1939

Tan sols per el vídeo de presentació de l’entrada, projectat en una pantalla immensa, fet amb fotografies antigues , composició amb relleu de figures centenàries, evocadores d’un temps innocent i melangiós, tan sols per això paga la pena el anar a veure aquesta exposició. Però hi ha molt més, un món perdut, literari i tenebrós, el món dels meus avis i que jo de petit encara vaig tenir la sort de veure el seu voraviu, el haver nascut al Poble Sec cantonada amb Paral•lel fa que moltes de les fotografies i documents aquí exposats encara se’m facin una mica familiars. Felicitats per els comissaris de la mostra per la gran feinada d’investigació feta i que de segur no caurà en un pou cec, nomes engrescar-los a continuar i fer la coda final de la historia o sigui 1939-1975. Una mostra que tot bon amant del teatre de revista i musical, dels baixos fondos, del anarquisme intel•lectual i del amor fora ciutat ha de veure com una obligació, hi ha temps fins a la fi de febrer. EXPO - EL PARAL·LEL 1894-1939 - 2012 - 9/10 - CCCB

downton abbey - season 3

Tercera temporada, i jo em pregunto: ¿Com es pot viure 10 mesos del any sense Downton Abbey? No ho sé, el fet es que els personatges ens són tan entranyables i tan coneguts per connotacions amb altres llibres i films del passat que la catarsi que s’ha creat entre tots aquells personatges i la meva família ja es com si tots plegats fóssim una sola cosa. Alguns dels capítols d’aquesta tongada tenen una riquesa de girs idiomàtics per ficar ironia cruenta y diví sarcasme cada dos minuts de diàleg, un prodigi de guió. Un cocktail d’emocions per estomacs delicats i consciencies bel•ligerants. TV - DOWNTON ABBEY - SEASON 3 - 2012 - 10/10 - http://www.imdb.com/title/tt1606375/

the lion in winter

Un film que per la llarga durada em resistia a veure’l sobre tot perquè ja havia vist el mateix tema en èpoques remotes el primer film, el de la Hepburn i la obra de teatre per la Asquerino i per l’altra banda ho tenia com una operació de obligada visió per l’adoració que tinc per la Close (la trinitat la formen ella mateixa amb la Sarandon i la Meryl, ni pare ni fill ni colometa). El director Konchalovskiy ha fet una obra molt interessant en la planificació i amb la cuidada interpretació de la parella protagonista en una mena de Virginia Woolf medieval però amb totes les connotacions modernes per fer-se entendre en el segle XX com una comèdia de costums plena de metàfores i acudits. L’autor Goldman deuria guanyar tants diners amb aquesta peça que nomes en va fer 5 més en la resta de la seva vida una de les altres el book del Follies de Sondheim, tot molt teatral i molt gai. THE LION IN WINTER - 2003 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0319754/

30/40 livingstone

El que avui et facin riure en un espectacle teatral, amb riure de bon caire com és el riure intel•ligent, és una cosa molt inusual. El que un monòleg de 90 minuts no se’t faci pesat i estiguis pendent encara del que vindrà és encara una cosa més rara. El mèrit de totes aquestes coses especials ho te el immens actoràs com és en Sergi López, un home que amb l’ajuda d’un personatge misteriós meitat home meitat animal – Jorge Picó, desenrotlla en el immens escenari del Lliure de Montjuic un conjunt de expressions físiques, múltiples veus com variades son les reaccions que te el seu entranyable personatge , tan dolç, tan femení, tan efeminat com a la vegada cruel i venjatiu, una lliçó constant de saber fer teatre, fer-te’l estimar i fer-te espectador submís per totes les vegades que aquest home torni a la ciutat. Jo mai l’havia vist en cap cosa que no fos cinema i no te res a veure a l’ imatge que jo tenia d’ell com actor. El que hagi emprat al seu divertit i punyent text un llenguatge corromput de tipus casolà de poble i de gent treballadora és un regal, just el que el nen Sergi devia escoltar al bar del poble quan els obrers anaven a fer la cerveseta desprès de la feina, un llenguatge que no te res a veure al perfecte, fred i sense anima de TV3 però que a mi m’ha commogut les meves arrels lingüístiques de quan jo era petit. Feia molt de temps que no plorava de tant riure al teatre. I això no te preu! TEATRE - 30/40 LIVINGSTONE - 2012 - 9/10 - Sergi López, Jorge Picó

diàlegs a 4 bandes: Queros. Dialeg a 4

Una sorpresa molt agradable la que ens ha ofert avui un col•lectiu de Girona de bon teatre, bones interpretacions i amb unes direccions (dues) senzilles però no mancades de intenció, categoria i bons resultats. Dues temàtiques o potser quatre o sis que contemplen el immediat món d’avui mateix perfectament servit per quatre veus plenes d’emocions matisos i veritat. És molt gratificant veure com fora de la metròpolis hi ha actors que valen tan o més que els tan lloats i repetidament vistos per aquests paratges de vol curt. Bonic és mirar lluny enllà i comprovar que hi ha tan de bo i nomes queda donar les gracies al generós cap de la Beckett que ens fa gaudir d’aquests petits regals de dilluns que nomes demostren el gran amor que tenen en aquella casa pel teatre fet amb el cor.

TEATRE - DIÀLEGS A 4 BANDES: Queros, Diàleg a 4 - 2012 - 8/10 - Joan Solana i Josep M. Uyà - David Marcé i Alberto Diaz - Cristina Cervià i Laura Pujolàs - Pep Miràs i Teresa Sánchez