30/40 livingstone

El que avui et facin riure en un espectacle teatral, amb riure de bon caire com és el riure intel•ligent, és una cosa molt inusual. El que un monòleg de 90 minuts no se’t faci pesat i estiguis pendent encara del que vindrà és encara una cosa més rara. El mèrit de totes aquestes coses especials ho te el immens actoràs com és en Sergi López, un home que amb l’ajuda d’un personatge misteriós meitat home meitat animal – Jorge Picó, desenrotlla en el immens escenari del Lliure de Montjuic un conjunt de expressions físiques, múltiples veus com variades son les reaccions que te el seu entranyable personatge , tan dolç, tan femení, tan efeminat com a la vegada cruel i venjatiu, una lliçó constant de saber fer teatre, fer-te’l estimar i fer-te espectador submís per totes les vegades que aquest home torni a la ciutat. Jo mai l’havia vist en cap cosa que no fos cinema i no te res a veure a l’ imatge que jo tenia d’ell com actor. El que hagi emprat al seu divertit i punyent text un llenguatge corromput de tipus casolà de poble i de gent treballadora és un regal, just el que el nen Sergi devia escoltar al bar del poble quan els obrers anaven a fer la cerveseta desprès de la feina, un llenguatge que no te res a veure al perfecte, fred i sense anima de TV3 però que a mi m’ha commogut les meves arrels lingüístiques de quan jo era petit. Feia molt de temps que no plorava de tant riure al teatre. I això no te preu! TEATRE - 30/40 LIVINGSTONE - 2012 - 9/10 - Sergi López, Jorge Picó