don carlo

Una producció veritablement lletja, cap dels quadres es podia salvar. Fidelitzacions perilloses, la parella Kaufmann, Harteros es fa pesada, mai hi ha química, mai passa res, preferiria veure al tenor estrella amb altres parelles encara que no estiguessin de la categoria de la Harteros, soprano curta de greus, per un altra banda que compleix be però que mai traspassa el dentell de la divinitat com li passa al Jonas en casi totes les representacions. Tres veus del repartiment gastades i que salven el compromís gracies a les seves experiències a dalt del escenari. Preocupant els tics de la boca del Papano que sempre esta com mastegant patates bullides. El Hampson encara guapot però el seu cos ja es com una àmfora de Ali Baba. La direcció escènica penosa, el Jonas li han marcat el personatge com una mena de Lilian Gish del cine mut, per veure’l per la tele exagerat al màxim i tocant el ridícul. Un Carlos oblidable per moltes raons. TV -DON CARLO - 2013 - 7/10 - Salzburg - Papano, Stein - Kaufmann, Harteros, Hampson, Salminen, Semenchuk, Halfvarson

the great gatsby

Baz Luhrmann és un director amb unes filies molt personals, una manera de fer que li reporta adeptes incondicionals així com gent que odia tot el que fa, és el Ken Russell d’aquesta generació. El que sí puc dir és que no et deixa indiferent en cap dels 143 minuts de projecció. Les anades i vingudes de la càmera voladora et donen mal de cap, les actuacions són exagerades i melodramàtiques fins el ridícul, les musiques insuportables i les coreografies patètiques. I així i tot la pel•lícula es veu amb goig i es molt millor que la precedent del 74 de Jack Clayton amb la Farrow i el Redford THE GREAT GATSBY - 2013 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1343092/?ref_=sr_1

phil spector

Dos monstres de la interpretació cara a cara per explicar uns dies del primer judici d’un patètic i verídic personatge. David Mamet és un gat vell i se les sap totes tant per el guio com per la direcció al seu càrrec, tots els paranys i les falses pistes es van desgranant mica en mica sense cap interès excepcional. Les 11 nominacions pels Emmy són en la majoria del tot fora de lloc. PHIL SPECTOR - 2013 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1745862/?ref_=sr_1

serrano 1912-1982

Al principi de estar jo a Sitges vaig conèixer al pintor Serrano, eren els seus últims anys de vida, jo no ho sabia però, el que si que puc dir és que no m’agradava gens el que li veia a les exposicions que feia a la vil•la flors i més flors de totes formes i colors, pensava que era un pintor mediocre i afalagador de dones burgeses que compraven els seus quadres per adornar la saleta. Estava molt equivocat, jo no havia vist mai les seves obres de joventut i mitja edat, obres d’un dibuix directe i eficaç, obres fetes amb la gran timidesa del artista gai que fa el que pot per encolomar el producte i que no es noti massa la ma marieta executora, se de que parlo. Hi ha una dotzena d’obres a l’exposició que m’han fet canviar totalment el concepte que tenia d’aquest pintor, que ben meritòriament li han fet un homenatge a la sala més important del poble. EXPO - SERRANO, EL PINTOR DELS SILENCIS - 2013 - 8/10 - Palau Miramar, Sitges

the raspberry reich

Bruce la Bruce un terrorista del cinema, una pirueta, una broma pesada aquesta intifada homosexual amb dotzenes i dotzenes de escenes pornogràfiques per explicar amb molt humor i mala llet la corrompuda societat occidental i amb especial la americana de sempre i especialment la del malparit president que en va portar a tots a la guerra de Irak. Pel•lícula que et pot horroritzar per la seva factura trencadora però que a mi m’ha fet riure en moltissimes escenes i amb un final antològic THE RASPBERRY REICH - 2004 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0390418/

freetime machos

Què trist deu ser viure al nord de Finlàndia al costat mateix de la fabrica Nokia on la pel•lícula està rodada. Documental i ficció a la mateixa via morta, una gent, bona gent, però que des de el primer fotograma sens una mena de llàstima per ells, tots el actors de la pel•lícula són els mateixos personatges a la vida real, això encara et fa mes mal. La masculinitat del trist equip de rugby contraposada amb les tendències homoeròtiques que ofeguen amb alcohol i obligacions que manen las necessitats de novies, dones i fills. A Finlàndia ni de vacances. FREETIME MACHOS - 2009 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt1405373/?ref_=fn_al_tt_1

les saveurs du palais

La historia de la cuinera privada de François Mitterrand no te cap interès tal com esta aquí explicada si no for perquè veus el palau presidencial per dintre i com s’elaboren uns deliciosos plats de cuina francesa de súper cuina la cosa es faria soporífera. LES SAVEURS DU PALAIS - 2012 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt2094877/?ref_=sr_1

eugene onegin

Els anys 80s van portar una moda al món del entreteniment que va donar bons resultats econòmics a la taquilla dels cinemes. L’opera en cinema, Zefirelli, Rossi, Bergman, Losey es van pujar a la tartana d’aquella nova manera de explotar la lírica. Peter Weigl és un dels directors que més produccions en va fer amb aquesta formula, però ell va anar encara més lluny ja que a les veus enregistrades els hi va posar cares de fotogènics actors, per fer el pastis encara més vendible. En aquest cas, un altre Onegin, la cosa si prestava, palaus, segadors, la Rússia nevada, les sales de ball i el tirabuixó musical de les partitures de Txaikovski que no deixen la càmera estar ni un minut en mig repòs. Com a comentari addicional diré que avui aquesta formula ja no te sentit perquè les cantants de opera en vídeo avui són mes boniques y més bones actrius que les que posaven el rostre en aquells anys. Garança, Netrebko i 100 noms més que podria afegir. EUGENE ONEGIN - 1988 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0939609/

eugeny onegin

A totes les persones que hagin mitificat la fidelització de la posada en escena de les operes respectant, la lletra dels cantables i la historia original tal com es feia a mitjans del segle passat, els hi recomanaria que veiessin una funció com la que aquí comento. Tot i tenir unes precioses veus en general, l’actuació es tan primitiva, pobre i fins i tot ridícula que aquells divos d’èpoques pretèrites fan una mica de pena. La versió del original rus es fa en llengua alemanya, cosa avui impossible de engolir sense que hi hagués un terratrèmol de la critica. La direcció escènica es limitava en posar uns gerros aquí i una cortineta allà, els actors com estaquirots campen pel seu aire com deu els hi va donar a entendre. A Munic com al Liceu de la època Pamies les funcions eren un desastre de lletges i casposes. Si us plau torneu al present que el passat nomes es bonic un recó esborrat de la memòria. La Fassbaender una nena i molt femenina, el Wunderlich amb els seus aguts esfereïdors i el Prey, un dels grans. EUGENY ONEGIN - 1962 - 6/10 - Munich - Joseph Keilberth - Hermann Prey, Fritz Wunderlich, Brigitte Fassbaender, Ingeborg Bremert, Mino Yahia