faust

El tercer Emiplease de l’any és una funció espessa, no se si és el Faust més lleig que mai he vist però com és de manufactura molt recent soc inflexible. No m’importa que hagin canviat època d’acció però sí que em preocupa és que tota l’acció es desenrotlli en una espècie de institut Pasteur al Paris de la Belle Epoque. Una ‘boutade’ de directora boja que això sí, ha vestit eminentment als dos protagonistes principals, Kaufmann i Pape vesteixen tant bé com canten sinó millor, si és que és possible. Kaufmann en idioma francès és on més m’agrada des de sempre. Pape és unic per aquest tipus de rols, l’he gaudit minut a minut. Però ai... la Marguerite de la Marina Poplavskaya no m’ha agradat gens ni mica. Sense ficar-me amb la seva presencia escènica he de dir que la veu no és res de res, ni volum, ni color, ni cap especialitat que li confereixi aquella personalitat necessària que se li demana a una diva del Met. En Jonas porta una carrera atabalada, ho canta tot i quasi tot excel•lentment, però no tria les funcions adequades per restar a l’historia de la mítica operística. No ha trobat encara una companya de rol que hi hagi una química que flueixi entre els dos per arribar a la catarsi emocional, sempre em semblen cosines germanes o amigues de d’infància, les que fan les funcions amb el tenor. Potser el problema està en ell per ser una bellesa poc trempadora. Les xerrameques que les caderneres del Met (Fleming and co.) et claven entre acte i acte són penoses i pròpies de llepaculs sense senderi. Mentre la soprano Marina P. cantava no vaig deixar mai de pensar amb una pelicula de Méliès: Voyage dans la lune

DVD - FAUST - 2014 - 5/10 - MET - Yannick Nézet-Séguin, Des McAnuff - Jonas Kaufmann, René Pape, Marina Poplavskaya

billy elliot the musical, life

Billy, Billy, Billy, el Emiplease millor de tota la historia del passat i potser futura. Perquè m’agrada tant aquest musical en que la musica no és una obra magistral i la part ballada tampoc és del millor que s’ha pogut veure en un escenari? Senzillament perquè és un musical polític que entra de ple i a fons a les animes que senten la injustícia, la discriminació, la homofòbia i les desigualtats socials com lacres que la societat te i que no sap com treure-se-les de sobre. Si Brecht i Weill van aconseguir mitjançant del musical fer política i introduir a la gent de entre guerres la seva ideologia, ara Stephen Daldry i Elton John fan el mateix i gracies a una preciosa historia que ens barreja una situació col•lectiva dramàtica i intensa amb un conte de fades, en que els somnis es tornen realitat i que físicament veus volar sobre l’escenari al nen protagonista cap un futur lliure ple d’art i bellesa.

DVD - BILLY ELLIOT THE MUSICAL LIFE - 2014 - 10/10 - http://www.imdb.com/title/tt4085696/

praia do futuro

Un film a cavall de una lluminosa platja de Brasil i un Berlin fosc lleig i gèlid. Passar comptes amb el passat i fugir de si mateix és el tema que pateix el protagonista de la pel•lícula, lenta i a cops amb pretensions de guanyar premis a festivals de cinema, altres moments molt aconseguits i una interpretació freda però correcte.

DVD - PRAIA DO FUTURO - 2014 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt2199543/

la forza del destino

La Forza... un primer Emiplease del any, no ha estat una opera que m’hagi agradat mai, te 45 minuts d’una musica excelsa, però te un argument tan absurd que ha fet que mai hi hagi pogut entrar. Si a sobre, la funció es trista i fosca encara fa que el me rebuig sigui més fort. El tercet estel•lar és de alta volada i per això la opera es pot escoltar amb cert plaer. El Kaufmann no m’agrada amb extensions capil•lars i amb pinta de gitano romanès, ni els calçotets blancs que surten al tercer acte m’han alegrat la funció. La Harteros cada dia es més semblant al rostre de Marcel Marceau quan feia la seva feina. El sobrepès del Tézier és preocupant.

DVD - LA FORZA DEL DESTINO - 2014 - 6/10 - Opera de Munich - Harteros, Kaufmann, Tezier

st. vincent

Res a dir, una pel•lícula sentimental, previsible des de els seus primers deu minuts, potser guany oscars i globes, sense ser jo el responsable, però com estem encara de festes l’he vist amb cert gust, això sí m’ha reportat una baralla matrimonial de proporcions considerables, la primera del any.

DVD - ST. VINCENT - 2014 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt2170593/

die czárdáfürstin

El perquè el conspirador d’aquesta gala, Herr Thielemann, considera que aquesta opereta és una meravella, no li penso discutir, és una opereta més de la cistella de les peces d’aquest gènere. El que m’interessa de la funció és la Anna Netrebko, diva absoluta del panorama operístic d’escala universal. La soprano que mai et fa patir, sempre fresca com una rosa i comunicadora d’una simpatia instantània. La majoria de les dives del passat i fins ara mateix han intentat mostrar la seva cara més distant i divina sobre l’escenari per marcar les diferencies entre elles i les seves companyes. Sempre mostrar-se dignes i elegants, amb els possibles que tenen a ma. Algunes ho van aconseguir, el poder refinar la persona i l’imatge, Callas, Schwarzkopf, Tebaldi, Berganza, Fleming, etc.. Altres l’intent es va quedar pel camí, Caballe, Sutherland, Crespin, Gheorghiu, Gruberova, etc. En el cas Netrebko la cosa es distorsiona completament ja que cada vegada la Diva dona a les seves rivals més motius de critica i escarni, per la manera com vesteix, per la manera de moure’s sobre l’escenari, per la seva manca de vergonya en mostrar a la camperola que potser porta dins seu i per lo trempada que és en la seva comunicació amb tothom. Referent a la gala de Nadal amb la opereta esmentada només diré que l’anell nou de la Netrebko,un preciós robí envoltat de tres files de brillants, és espectacular i be que l’ensenya sempre que pot. La parella Flórez és més irreal que la del Alberto de Monaco amb la seva dona Charlene, la nedadora. Química cero. Millor que no repeteixin l’experiment. Achimdanke segueix proporcionant material a la gent que li agrada ficar la cullerada a tot arreu, com jo, i es de molt agrair. I per acabar una pregunta perquè no fer el mateix el mateix que han fet aquesta gent de Dresde, el retallar els insuportables parlaments de les operetes i fer el mateix amb les Zarzuelas espanyoles que son molt millors en tots els sentits musicals i sobre tot no tan ensucrats.

DVD - DIE CZÁRDÁSFÜRSTIN - 2014 - 8/10 - Thielemann - Netrebko, Flórez, Breslik, Wartig

kiss me kate

Una manera de començar el any amb un Achimdanke de campanetes, la comèdia musical de Cole Porter que més li agradava al estimat Terenci: Kiss Me Kate. Una joia en sí mateixa, però el que la fa encara mes valuosa és la impecable versió que han ofert al Proms de Londres. Tones de talent, sigui per la part musical, orquestra i veus, pel vestuari, direcció i coreografia, ganes de agradar, empeny en aconseguir la perfecció i tot això sota el paraigües protector de la BBC. Què gran era Mr. Porter cada cançó diferent a la precedent i totes riques i esplendents, un veritable geni. Dos hores i quart d’extasis.

DVD - KISS ME KATE - 2014 - 9/10 - Proms - John Wilson - Ben Davis, Alexandra Silber, Tony Yazbeck, Louise Dearman