faust

El tercer Emiplease de l’any és una funció espessa, no se si és el Faust més lleig que mai he vist però com és de manufactura molt recent soc inflexible. No m’importa que hagin canviat època d’acció però sí que em preocupa és que tota l’acció es desenrotlli en una espècie de institut Pasteur al Paris de la Belle Epoque. Una ‘boutade’ de directora boja que això sí, ha vestit eminentment als dos protagonistes principals, Kaufmann i Pape vesteixen tant bé com canten sinó millor, si és que és possible. Kaufmann en idioma francès és on més m’agrada des de sempre. Pape és unic per aquest tipus de rols, l’he gaudit minut a minut. Però ai... la Marguerite de la Marina Poplavskaya no m’ha agradat gens ni mica. Sense ficar-me amb la seva presencia escènica he de dir que la veu no és res de res, ni volum, ni color, ni cap especialitat que li confereixi aquella personalitat necessària que se li demana a una diva del Met. En Jonas porta una carrera atabalada, ho canta tot i quasi tot excel•lentment, però no tria les funcions adequades per restar a l’historia de la mítica operística. No ha trobat encara una companya de rol que hi hagi una química que flueixi entre els dos per arribar a la catarsi emocional, sempre em semblen cosines germanes o amigues de d’infància, les que fan les funcions amb el tenor. Potser el problema està en ell per ser una bellesa poc trempadora. Les xerrameques que les caderneres del Met (Fleming and co.) et claven entre acte i acte són penoses i pròpies de llepaculs sense senderi. Mentre la soprano Marina P. cantava no vaig deixar mai de pensar amb una pelicula de Méliès: Voyage dans la lune

DVD - FAUST - 2014 - 5/10 - MET - Yannick Nézet-Séguin, Des McAnuff - Jonas Kaufmann, René Pape, Marina Poplavskaya