dilluns, 22 d’agost del 2016
the legend of barney thomson
il trovatore
dijous, 4 d’agost del 2016
i puritani
Una de les millors operes del compositor que la miro
amb simpatia perquè desprès de quasi tres hores de patir desgracies a la fi
acaba amb una abraçada i un petó.
Aquest Achimdanke de Lámparas Abelló del carrer Jonqueres
18, l’he gaudit especialment gràcies a la sumptuosa posta en escena del regista
Sagi que com quasi sempre dona als seus espectacles aquell toc de distinció personal
molt de l’estètica refinada tipus de Qatar o de Dubai, en fi aquí els daurats,
les lluentors i les llums de aranyes de vidre voladores són els autèntics protagonistes de
la nit, per compensar un dispendi tan gran de luxe aeri el escenògraf ho
compensa cobrint tot el terra del escenari amb sorra blanca del desert per
estar en consonància amb els paisatges dels Emirats del Golf.
Camarena, cap connexió amb la Damrau a nivell ‘química’
o entenc perfectament, a mi la Damrau no m’ha acabat mai de fer el pes i no perquè
no tingui bona escola i voluntat escènica, segurament es cosa meva ja que s’assembla
a una amiga meva de Mataró i sempre que la veig no puc deixar de pensar en la
meva amiga Maria Antonia. El millor que te la Damrau és sens dubte el seu
marit.
Tornant a Camarena un prodigi d’aguts estratosfèrics,
en cada una de les múltiples arriscadíssimes notes que dona a la funció no he
deixat de pensar si no forçava un xic massa l’instrument vocal, com li passà al
seu compatriota Villazón, de totes formes és l’autèntic triomfador de la nit i
prou que és pot apreciar en l’intensitat dels aplaudiment finals.
dimecres, 3 d’agost del 2016
more than friendship
Quan els alemanys es posen a fer cinema dolent,
no hi ha qui els guanyi.
Una pel·lícula amb un argument impossible i
amb un guio encara pitjor si és que és possible.
Un Jules & Jim de top manta deplorable,
res més a dir
dilluns, 1 d’agost del 2016
the last straight man
Un producte independent de molta qualitat,
estructura eminentment teatral, que a la vegada el fa sostenible econòmicament,
una direcció exquisida i una interpretació gloriosa.
Una habitació d’hotel on una vegada a l’any i
sempre el mateix dia es troben dos amics que son íntims des de l’escola
secundaria .
Quasi dues hores d’intens diàleg entre dos
comportaments sexuals en aparença oposats i que la intel·ligent trama de la
pel·lícula et va fent entrar en les dubtes i els misteris de tan intensa
amistat.
Ahir la vaig veure en versió original i per la
subtil manera de actuar dels dos xicots volia veure aquesta joia sense perdrem
una coma del text, avui per sort he trobar la copia subtitulada i la he tornat
a veure amb gran plaer, feia dotzenes d’anys que no veia una pel·lícula dues
vegades en el transcurs de 24 hores.
A la edat que tinc em veig capacitat per dir
que no hi ha un sol minut de pel·lícula que no sigui absolutament veritat per
la meva experiència viscuda en casos de característiques similars.
la gaviota + el jardín de los cerezos
Una
joia llegir el teatre d’aquest autor i a la vagada molt complicat per la
gran quantitat de personatges que tenen les seves obres per l’escena així com
també com per els complicats noms que tenen tots i que no és quasi mai el
mateix en que els protagonistes s’anomenen entre ells.
Txekhov és l’autor de la pausada desesperació
i del retaule social de vides equivocades en els seus comportaments i les seves
reaccions, silencis i retrets amagats sota l’aparença d’un món que ja no
existeix.
Fidels reflexes del que va esdevenir aquell immens
país en una vintena d’anys desprès de l’estrena de les seves obres, amb acurada
premonició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)