dijous, 11 d’octubre del 2012
magic mike
1 - Si hagués pagat un sol euro per veure aquesta cosa crec que em faria el harakiri.
2 - Poques vegades he vist una criatura mes repugnat i vomitiva que aquest individu de cognom McConaughey del qual quan va sortir els llestos de Hollywood van dir que era el nou Paul Neuman, pobret meu, el haver follat amb la Penelope l’ha deixat al estat actual.
3 - El Channing tan pèssim actor com sempre, però cara bonica, perquè això si la té i molt. La seva inexpresivitat es proverbial i crec que quedarà a l’historia com una manera de treballar pobre i miserable, tampoc balla com es demostra perquè a les escenes de acrobàcia esta doblat per un gimnasta. També te el cul mes xafat i pla del que seria el meu gust, la càmera va tan rapida que amaga tots els defectes d’origen,
4 - La nova cara estel•lar , res de nou insuls i jove, això sí, però que si no m’equivoco no te res a fer ala pantalla gran. Te la pell molt bonica i sedosa, primers plans ho demostren.
5 – Director Soderbergh, te alguns films que prou qualitat al seu darrere però aquí l’ha cagat estrepitosament ja que poques vegades he vist una peça tan poc eròtica i encartonada com aquesta.
MAGIC MIKE - 2012 - 3/10 - http://www.imdb.com/title/tt1915581/
volátil
Una senzilla producció semi casolana, amb actors desconeguts i amb un format absolutament original i infreqüent. Però... carai quin prodigi de narració per fer trempar a l’audiència amb aparença de la més quotidiana naturalitat te un transfons de sublim morbositat poques vegades vista, Marco Berger, recordaré aquest nom d’aquest jove director, pot ser una bomba si el deixen fer la seva tasca amb oberta llibertat. Totalment recomanable per qui vulgui sentir-se viu, molt viu. Res no és el que sembla, i moltes de les coses que es diuen no s’escolten amb paraules, estan flotant en l’èter. Argentina te moltes coses bones a part de que ens hagin lliberat del podrit Repsol, compte amb un cinema fresc i agosarat.
VOLÁTIL - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2433190/
dissabte, 6 d’octubre del 2012
concert inagural de l'OBC
Primera part, el concert 2 de Brahms és obra mestre i si es interpretat amb la intenció i passió d’aquest monstre anomenat Volodos, et fa volar alt molt alt, escoltar el diàleg piano violoncel del tercer moviment et fa sentir feliç d’haver ficat el nas en aquest món irregular. Al acabar, el deliri 2 encores, amb la malagueña de Lecuona s’acabà la festa.
Segona part, el triomf de la joventut, 10 minuts de uns sons mai escoltats, barreja de explosions urbanes i cants islàmics del llunya desert, un prodigi el pensar que un xicot de trenta anys ha composat tan alambinada composició, González ha tret un molt bon partit de tan difícil exercici. Per acabar un Xostakivitx de dinou anys ens ensenya mig pit del que serà la seva futura obra mestre, sí ja se que a vegades pensava que estava escoltant Prokofiev, què vols si era un nen (prodigi) quan la va acabar. La timbalera y percussió ja el feia trempar de ben jovenet al xicot Dimitir.
CONCERT - CONCERT INAGURAL DE L'OBC - 2012 - 9/10 - OBC - Pablo Gonzalez, Arcadi Volodos
dijous, 4 d’octubre del 2012
paul lewis piano
En Shubert no era gai però tampoc li agradaven les noies, en realitat estava tremendament enamorat de Beethoven, obra i home. Quan el geni de Bonn va morir a 1827 en Franz va quedat realment tocat i es va posar com un posseït a treballar en fer sonates a la maniera de... avui hem escoltat les tres ultimes sonates de Shubert que va estrenar a 1928 el mateix any de la seva mort tan fora de lloc i de temps. Tot això que dic al començament ho he inventat però no seria res de rar ni estrany que fos veritat. Veritat també és que les sonates són d’una densitat i solidesa comprovades. El pianista Lewis especialista en Beethoven ara s’ha passat al seu amant platònic per donar a conèixer totes les sonates de Shubert en una gira mundial que durarà més de dos anys.
CONCERT - PAUL LEWIS PIANO - 2012 - 8/10 - Shubert - Sonates num. 19, 20 i 21
the letter
És un dels films que pitjors critiques ha tingut en la seva estrena, això jo no ho sabia i he caigut de quatre potes. La meva intenció era veure la pel•lícula perquè el protagonista era James Franco, un xicot que m’ha agradat molt en les poques coses que li he vist, es de bonica presencia i te una manera de fer a mig camí entre el Marlon i el Dean, fa coses dels dos i a voltes consecutivament. Però ai! El xicot Franco poca cosa pot fer amb les ximpleries que fa el director que a la vegada es també el guionista d’aquest desfici de passions incongruents. La Winona segueix tan insuportablement empallegosa com sempre, aquí fa de boja de tancar sota panys i claus. Un consell a James Franco: nen tria millor el que fas per la vida.
THE LETTER - 2012 - 2/10 - http://www.imdb.com/title/tt1899324/
dilluns, 1 d’octubre del 2012
el coratge de revelar-se
Una xerrada filosòfica que previsiblement ja es veia que d’una manera emmascarada acabaria sortint deu com destí final de tot pensament. Jo quan la paraula ‘deu’ surt a la taula prenc la decisió d’aixecar-me i fotre el camp. El Goya-Codorniu - vaja nom! – estava ple com mai havia vist, centenars de persones al carrer sense poder entrar a la sala. El fenomen Forcades és imparable, jo també hi he anat a treure el nas i poder opinar. Conclusions. És una dona d’una intel•ligència per captar el seu públic com poques vegades he vist, sap on ha de posar la dosis de cultura, sap on ha de ficar la conya i la ironia, fins i tot la manera de moure el cos amb tan pocs recursos atrau al públic. La gen ha rigut, l’ha aplaudit tota la xerrada tallant el fil de la conversa. És una dona culta i llesta, la millor política que te el nostre país en aquest moment. El dia que canvi de militància podria ser fins i tot cap de llista de qualsevol partit d’alta volada. I també una actriu boníssima sense passar per l’Institut del Teatre.
XERRADA - EL CORATGE DE REVELAR-SE - 2012 - 6/10 - Teresa Forcades, Àngela Volpini, Laia de Ahumada, Lídia Pujol, Juan de la Rubia
ecupid
Quan el cinema americà es posa tou és el mes empallegós, si a sobre els protagonistes son gais moderns de califòrnia la cosa encara es posa mes patètica. Un tema el de lligar per les xarxes socials de contactes que podria ser prou original i entretingut però està tan mal explicada i de una moral tan ramplona que sembla que s’hagi rodat amb el catecisme mormó sota l’aixella. Un desastre total vergonyós.
e-CUPID - 2011 - 3/10 - http://www.imdb.com/title/tt1754944/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






























