concert inagural de l'OBC

Primera part, el concert 2 de Brahms és obra mestre i si es interpretat amb la intenció i passió d’aquest monstre anomenat Volodos, et fa volar alt molt alt, escoltar el diàleg piano violoncel del tercer moviment et fa sentir feliç d’haver ficat el nas en aquest món irregular. Al acabar, el deliri 2 encores, amb la malagueña de Lecuona s’acabà la festa. Segona part, el triomf de la joventut, 10 minuts de uns sons mai escoltats, barreja de explosions urbanes i cants islàmics del llunya desert, un prodigi el pensar que un xicot de trenta anys ha composat tan alambinada composició, González ha tret un molt bon partit de tan difícil exercici. Per acabar un Xostakivitx de dinou anys ens ensenya mig pit del que serà la seva futura obra mestre, sí ja se que a vegades pensava que estava escoltant Prokofiev, què vols si era un nen (prodigi) quan la va acabar. La timbalera y percussió ja el feia trempar de ben jovenet al xicot Dimitir.

CONCERT - CONCERT INAGURAL DE L'OBC - 2012 - 9/10 - OBC - Pablo Gonzalez, Arcadi Volodos