war & peace

Sumptuosa sèrie anglesa que toca de prop la perfecció, com sol succeir a tantes series d’aquella nacionalitat i sempre emmarcades en la qualificació de cinema històric, com ells no hi ha ningú que els hi passi la ma per la cara.

Sorprenent el cast interpretatiu sobre tot per el portentós rol femení   principal de Natasha Rostova interpretat ara per una sensible Lily James que es va donar a conèixer a l’altra joia britànica ‘Downton Abbey’ on interpretava a la cosina de la casa gran i que en cada capítol anava agafant més consistència la seva personalitat tant com a dona com a intèrpret.

També Paul Dano com a Pierre Bezukhov broda el seu rol, donant una nova versió molt personal a aquest difícil personatge y que jo tenia mitificat amb la persona de Henry Fonda.

Escenes de luxe als balls de palau impressionants així com les de guerra mai millor reproduïdes, per acabar:  sis hores de gran espectacle i eminents interpretacions.

DVD - WAR & PEACE - 2016 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt3910804/

pessebres ciutat vella 2016

Pessebres Ciutat Vella 2016 from Julianen on Vimeo.

EXPO - PESSEBRES CIUTAT VELLA - 2016 - 8/10 - Associació Pessebristes de Barcelona

barcelona pintura parés

Barcelona Pintura Parés from Julianen on Vimeo.

EXPO - BARCELONA PINTURA PARÉS - 2016 - 8/10 - Sala Parés

dietrich henschel canta mahler

Quan al principi de temporada anuncies un concert posant el nom de un dels intèrprets com a reclam per omplir el recinte, te els seus riscs, si en lloc d’això és poses el èmfasi en la qualitat del music compositor, que quasi sempre estan morts, no hi ha el perill de que a ultima hora es tingui que canviar de pressa i corrent, les portades dels programes de ma i altres anuncis visibles.

En aquest cas els substitut ha estat millor que el titular anunciat, ja que Tomas Hampson, encara que canta a tot arreu sense parar, ja no és el que era i sento molt el desencís de cares poc habituals al Auditori per no poder escoltar el divo poc freqüent a les sales barcelonines, de ben segur que per escoltar Henschel no haguessin agafat entrades amb anticipació com ho van fer amb Hampson.

Les cançons de la clàssica siguin per piano o per orquestra em deixen fred, la meva capacitat d’atrapar la seva qualitat sempre ha estat en punt mort, la cançó o lieder de la clàssica em recorden els marrons glaces, un producte exquisit i molt car però que mai m’han acabat de fer el pes, així que ahir els marrons glaces de Mahler em van agradar per la dolcesa de les seves harmonies però mai em van arribar a emocionar o fer vibrar el meu interior.

Cosa totalment al contrari és el que succeí amb la 6a de Xostakóvitx, simfonia no gaire freqüent en les programacions i posseïdora de uns màgics 30 minuts de belleses i sorpreses musicals que el mestre Ono sense llegir la partitura va portar al deliri.

CONCERT - DIETRICH HENSCHEL CANTA MAHLER - 2016 - 8/10 - OBC - Kazushi Ono, Dietrich Henschel

la fortuna de sílvia

Consideracions prèvies: 

1 - Jo no suporto més obres fetes a la manera de teatre circular on la meitat dels parlaments dels actors ho fan d’esquenes i només els hi veig el clatell i la projecció de la veu s’escapa i fa difícil la seva audició. 

2 - Quan al programa de mà llegeixo ‘Dramatúrgia i direcció’ ja penso que el director li ha passat el ribot al text sencer del autor i en aquest cas per tractar-se de Sagarra em fa arrufar el nas.

Anem al gra, considero la direcció d’aquesta obra una de les pitjors que he vist a les darreres temporades teatrals, per moltes i penoses raons.

Mai havia sortit d’un espectacle on Laura Conejero no m’hagués convençut, ensorrada sota una perruqueta casposa no transmet cap de les moltes sotileses que el seu personatge ha de transmetre, en cap moment commou o fa vibrar les animes que com espectadors estan al costat d’aquesta dona prototip d’una època i a la vegada tan lluitadora per les seves llibertats.

El desgavell acústic de tota la funció es un caos, els parlaments moltes vegades no se escolten, estan dits en una intensitat mínima com recitats en un plató televisiu i com si portessin la carxofa del so sobre el cap, especialment Muntsa Alcañiz a la qual a penes se la sent, en canvi Pep Munné porta el so 3 o 4 graus per sobre de la resta dels altres actors.

I no parlem de les projeccions de vídeo, ara ja inevitables en quasi totes les obres  de teatre, on el so es tan fort i estrident que sens la necessitat de tapar-te les orelles amb les mans per no acabar sord.

El vestuari, com de comèdia musical, mai a Barcelona o Madrid les dones als anys abans de la guerra, quan la guerra o desprès als anys 40s han anat vestides d’aquella absurda manera imposada pel director.

El públic català del Nacional és mol bo, ho aplaudeixen quasi tot o be perquè la Conejero es una actriu estimada o perquè surt un xiquet de Merlí, en fi tenim el que mereixem.

TEATRE - LA FORTUNA DE SÍLVIA - 2016 - 5/10 - Jordi Prat i Coll - Alarcón, Alcañiz, Baró, Conejero, Giraut, Munné

world aids day gala

Generalment aquestes gales per recollir diners per causes humanitàries no solen tenir gaire interès ja que com volen arribar a un major espectre de públic, el material que assoleixen acostuma a ser sempre el mateix, coses trillades i avorrides de tant escoltar.

Aquesta vagada no ha estat diferent, els cantants en alguns casos altament deficients, clar que com ho feien gratis, res a dir, tampoc jo he pagat ni un euro per veure aquest Achimdanke berlines.

El pitjor de la nit el presentador Max Raabe que es copia a si mateix casa vegada que surt al escenari amb aquest posat de marieta exquisida i sembla que ensumi pudor quan diu els seus parlaments.

El millor l’exhibició de poder econòmic i dolce vita que tenen les classes privilegiades de Europa i que es veuen en contades ocasions tots plegats, mostrant el que tenen amb total impunitat, això es veu al ball de la rosa a Montecarlo, aqui a la gala del sida, al ball de les debutants a Viena o Baden-Baden en dates especials.

 
DVD - WORLD AIDS DAY GALA - 2016 - 5/10 - Deutsche Oper Berlin

the crown

Garantia de qualitat assegurada, per un cantó Peter Morgan, el creador de la sèrie, tan lligat al cinema històric (La reina, Frost contra Nixon, Les germanes Bolena, etc) i per l’altra banda Stephen Daldry productor i director amb moltes joies cinematogràfiques (The reader, The hours, Billy Elliot), amb un equip així era quasi impossible fracassar.

Aquesta sèrie de 10 capítols ens explica 10 anys de la vida de Isabel II, des de 1947, el seu casament, mort del pare i primers anys de seu regnat, anys difícils i conflictius sobre tot per una noia inexperta i també inculta, tal com molt be s’explica a la sèrie. 

Presentació fastuosa i pel molt que sabem d’aquest personatge públic la reconstrucció històrica es magistral.

DVD - THE CROWN - 2016 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt4786824/