Quan al principi de temporada anuncies un concert
posant el nom de un dels intèrprets com a reclam per omplir el recinte, te els
seus riscs, si en lloc d’això és poses el èmfasi en la qualitat del music compositor,
que quasi sempre estan morts, no hi ha el perill de que a ultima hora es tingui
que canviar de pressa i corrent, les portades dels programes de ma i altres
anuncis visibles.
En aquest cas els substitut ha estat millor que el
titular anunciat, ja que Tomas Hampson, encara que canta a tot arreu sense
parar, ja no és el que era i sento molt el desencís de cares poc habituals al
Auditori per no poder escoltar el divo poc freqüent a les sales barcelonines,
de ben segur que per escoltar Henschel no haguessin agafat entrades amb
anticipació com ho van fer amb Hampson.
Les cançons de la clàssica siguin per piano o per
orquestra em deixen fred, la meva capacitat d’atrapar la seva qualitat sempre
ha estat en punt mort, la cançó o lieder de la clàssica em recorden els marrons
glaces, un producte exquisit i molt car però que mai m’han acabat de fer el
pes, així que ahir els marrons glaces de Mahler em van agradar per la dolcesa
de les seves harmonies però mai em van arribar a emocionar o fer vibrar el meu
interior.
Cosa totalment al contrari és el que succeí amb la 6a
de Xostakóvitx, simfonia no gaire freqüent en les programacions i posseïdora de
uns màgics 30 minuts de belleses i sorpreses musicals que el mestre Ono sense
llegir la partitura va portar al deliri.
CONCERT - DIETRICH HENSCHEL CANTA MAHLER - 2016 - 8/10 - OBC - Kazushi Ono, Dietrich Henschel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada