Desprès de la Traviata en blancs de Netrebko-Villazon qualsevol director d’escena s’ha de trencar molt el cap, a aquest Sivadier, li ha sortit a mitges, però el que si tenia molt currat es la part musical ja que hi ha innombrables petits moments que les accions, els moviments o les simples moure les pestanyes lliguen perfectament amb la musica que esta sonant. El nou Castrronuovo, nou per a mi, d’ell un amic meu diria ‘está como un queso’ i jo li afegiria que es de moment semi, quan estigui més curat estarà per menjar-se’l e petites mossegades. El Tezier cada vegada es pitjor actor, es com molt d’abans, i terriblement se li esta quedant la cara de pa de ral que tenia la meva iaia de Cardedeu, però quina veu!. Deixo a la santa Dessay per el final perquè es una cantant tan, tan intel·ligent que estant posseïdora duna veu que no diu res pi per el color ni per la textura, posa tanta saviesa en el cantar i sobre tot tanta passió brillant i efectiva en la actuació que es capaç de convèncer-te de que es la dona més meravellosa del mon dalt del escenari i acabes que t’ho fa creure. Una intel·ligència que sempre et sorprèn i que mai te l’acabes.
TV
LA TRAVIATA
2011
9 /10
Aix-en-Provence - Jean François Sivadier - Natalie Dessay, Charles Castronovo, Ludovic Tezier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada