Jornada reivindicativa com si estesi’m als anys 70s, això es molt sà amb l’indignació que corre pel carrer. L’Ovidi sempre em va caure bé, més com a persona i actor que com a cantant i compositor, ell fou un seguidor al peu de lletra de Brassens jo preferia els més endolcits, més a la Brel o Ferre. Però ha estat un plaer escoltar coses de la seva vida la seva lluita la seva condició de conscienciós de la classe on pertanyia, entre cançó i cançó, el Romea gratuït, de gom a gom. El Mascarell amb cara d’oliva mig podrida.
CONCERT
OVIDI MONTLLOR "…l'artista, el cantant, el pallasso"
2011
7 /10
Xambó, Mas, Ortega, Torrent, Miralles, Banyuls, López, Cortés, Toti Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada