dimarts, 31 de juliol del 2012

die zauberflöte

Encara que l’opera fou dirigida per el mestre Nikolaus, l’home miracles no pot fer i si a mi aquesta peça m’avorreix mortalment, ahir no va ser l’excepció. Es la obra de Mozart que menys m’agrada, sí, ja se, blasfèmia. Però com no tinc cap intenció de fer-me soci d’una lògia mesònica no penso canviar d’opinió. La funció, lletja a morir, els cantants ni fu ni fa, excepte del baríton que va fer un ‘Papageno’ divertit i vibrant. L’ària de la reina de la nit junt amb els cors de Nabucco, el brindis de la Traviata, e Nesun dorma y el Mio beduino caro són les peces més odiades de la lírica internacional i he de fer tot el possible per esquivar-les.


TV
DIE ZAUBERFLÖTE
2012
5/12
Salzburg - Harnoncourt, Herzog - Richter, Werba, Kleiter, Schwartz, Fredrich






dilluns, 30 de juliol del 2012

mozart: sakramentslitanei, missa longa

No podia començar millor la temporada de concerts per encetar el meu primer dia de vacances, meravellosa musica religiosa de Mozart que mai havia escoltat per la mà màgica del mestre Nikolaus Hanoncourt un del tres director més estimats (els altres Sir Simon i Gergiev). Com fa sonar l’orquestra, el cors i els solistes ratllant a la perfecció, veure les seves expressions facials es entendre el que es estimar la musica. La sonoritat de la catedral de Salzburg sonava excelsa amb un so impecable gracies a les bondats de la cadena de TV Arte. Nikolaus em tens encisat des de fa molts anys. Concert en directe dins el Salzburger Fest.

TV
MOZART: SAKRAMENTSLITANEI, MISSA LONGA
2012
9/10
Salzburg - Harnoncourt, Concertus musicus Wien, A. Schoenberg Chor, Schwartz, von Magnus, Ovenden, Boesch











dissabte, 28 de juliol del 2012

auf der suche



Un tema molt senzill, narrat d’una manera pausada i un xic tediosa. Un jove doctor que viu a l’estranger deixa d’anar a la feina i a casa seva, la seva mare i el seu company sentimental van a la ciutat on viu el xicot a veure què li ha passat i per mirar si el troben. No és un film de sèrie negra, no se sap quasi res del motiu principal d’aquesta desaparició, més aviat s’endinsa en les relacions de la mare i el ‘gendre’ dures, difícils i tendres a la vegada.

AUF DER SUCHE
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1731758/






divendres, 27 de juliol del 2012

the master and margarita



Si he de ser sincer la historia que m’han explicat no ha estat gens afortunada per a mi, si més no el fet de llegir uns subtítols necessaris perquè l’anglès que parla tota la companyia es un angles gens refinat ni ortodoxa, era una llauna. Tres hores llargues d’espectacle que es veu am un plaer extraordinari per la magnifica feina tel talentós director Simon McBurney i la increïblement disciplinada troupe ‘Complicite’. Quan veus el que aquest senyor director obté del seus actors i tot el suc que ha posat per condimentar aquestes tres hores d’espectacle, creus en els deus de Talia. No hi ha ni un sol minut en que el director no s’inventi alguna cosa per guarnir exquisidament la peça. Quan estava veient l’espectacle amb la boca oberta d’admiració per el que crea el director de màgia al escenari pensava en les tristes, pobres i casolanes direccions que m’ha donat aquesta temporada les lluminàries de casa : Pascual, Frigola, Manrique, Belbel... no se aquests homes que deuen pensar quan veuen un espectacle total com aquest que va obrir el Festival d’Avignon aquest estiu ara fa quatre dies. Un dels millors directors mai vistos per a mi aquí o a fora.

TEATRE
THE MASTER AND MARGARITA
2012
8/10
Grec - Complicite, Simon McBurney








dijous, 26 de juliol del 2012





Mai havia llegit una novel•la en imatges, sort que ho he fet de la ma d’un mestre com és Will Eisner, el seu tractament cinematogràfic t’atrapa des de la primera pagina i et condueix sense respirar fins les quasi dues-centes que te el llibre. Un retrat summament intel•ligent de la societat jueva ‘aristocràtica’ de Nova York pinzellat amb una crueltat irònica del text i una tècnica de dibuix totalment magistral. Gràcies Matías, per haver-me descobert aquest món.



LLIBRE
LAS REGLAS DEL JUEGO
2001
8/10
Will Eisner




j'ai tué ma mère




El més sorprenent d’aquest original film és el fet de que la persona que l’ha parit (direcció, guió, interpretació, productor) te només vint anys, un nen. És tant d’admirar el talent d’una persona quan li veus el producte final acabat i comproves la seva curta edat. Una obra amb cops amagats, a voltes una mica reiterativa i per part de la interpretació del protagonista, el talentós Xavier Dolan, a moments insuportablement histèrica. Un film del tot recomanable per la seva originalitat temàtica i expositiva. Haurem que vigilar a aquest nen prodigi.

J'AI TUÉ MA MÈRE
2009
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1424797/






dimarts, 24 de juliol del 2012

ferran adrià i elbulli




Primer de tot he de dir que el món de Ferran Adrià i elBulli m’interessa ben poc, no soc sibarita ni de menjars ni de vins, llavors aquest univers més aviat m’escandalitza al comprovar a la magnifica exposició, que a la España de 1995 sopar a elBulli costava 10.000 pessetes per cap i el salari mínim d’aquell any eren 60.000 pessetes. Però bé ara no vull parlar de justícia social sinó de lo perfecta que es aquesta mostra i que cal felicitar al comissari de tot aquest tinglado per haver fet un itinerari per la vida del molt bufó Ferran quan era jove i un talent indiscutible de jove i de madur. Cal anar a veure aquesta mostra és d’un elegant disseny com tant li cal al tema que s’explica.

EXPO
FERRAN ADRIÀ I ELBULLI
2012
8/10
Palau Robert






diumenge, 22 de juliol del 2012

andré chenier



Les operes que fan en aquest llac de Bregenz són estrambòtiques i sempre tenen aquest regust de falla valenciana que vulnera els límits de la sensibilitat artística. Aquí en aquest André que no pas Andrea, hi ha moments que la plàstica ofega qualsevol intent de treure cap de les musiques de Giordano, el cast de repartiment voluntariós més que no pas contundent. Festivals d’estiu, què vols? Aquí les paparres del Sabina i el Serrat o si no el Julito Iglesias.



TV
ANDRÉ CHENIER
2011
7/10
Bregenz Festival - Sandoval, Hendricks, Fantini






año de gracia



Desprès d’haver vist unes pel•lícules estranyes, boniques, misterioses i meravellosament ben fetes, veure un Ventura Pons, i a més en pla farsa anys cinquanta és un mal d’estomac que no recomano a ningú. El director quan toca temes rotllo drama sòrdid tema gai, se’n surt prou bé, però la comèdia li ve tan de lluny que fa que tots els bons actor que surten a la pel•lícula, quedin patètics de tan rebregat que es el rol que els hi toca fer. El fet de fer un fil cada estiu és bona cosa si anomenes Woody però se ets simplement Ventura millor un cada quinquenni.

AÑO DE GRACIA
2012
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1937097/






divendres, 20 de juliol del 2012

margaret




Aquesta pel•lícula semi maleïda, ha estat quatre anys als prestatges pendent d’estrena. Aquesta pel•lícula que fou beneïda per uns productors de gran anomenada i moltes estrelles de Hollywood acceptaren interpretar papers de curta durada, tots ells per amistat al director. El tema de la pel•lícula tractat com un tv-movie amb una hora i quart es liquidava. En canvi el director omple amb cinematografies paral•leles el metratge fins arribar als 150 minuts de l’ala. Curiositats del film és la musica incidental, la cèlebre guitarra de Tàrrega obre i tanca el film, la Renee Fleming maquillada com una porta a la Venècia del Hoffmann. Moments d’una bellesa colpidora i dos escenes, nomes dos, que valen la pel•lícula (accident, desfloració). Una pel•lícula rara de les que m’agraden.

MARGARET
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0466893/