Una correcte producció, amb l’inconvenient que te moltes vegades el veure les operes en DVD i veure com els primers plans trenquen l’encant de la historia que t’estan explicant, però aquí deu n’hi do el profit que en treuen d’una Deborah Voigh plena de voluntat, intenció i força expressiva. La producció espatarrant del director del Monaco és un cúmul de diners mal gastats que jo com català en època de cisis em dolen. Quina raó hi ha de treure una diligencia, replica perfecta d’una original, potser massa repintada d’ors i vermells per estar circulant en el west del segle dinou, aquesta diligencia, dic, tirada per quatre cavalls vius es veu que passa darrera una porta al fons del ‘escenari per un temps de mig minut com a molt, una malversació de diners a totes llums. Del Monaco que ja li coneixem el seu estil grandiloqüent de tota la vida que ha volgut ser el nou Zeffirelli sense aconseguir-ho per la senzilla raó que mentre Z és una senyora de tota la vida, del M es una nova rica amb pretensions.
LA FANCIULLA DEL WEST
2011
7/10
Luisotti, del Monaco - Voigt, Giordani, Gallo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada