forgotten dream, paco y manolo

Una exposició de minúscules fotografies, de qualitat millorable, fetes amb polaroid i convenient ment emmarcades per poder-les comercialitzar, nusos 'a plenti', els artistes son Paco i Manolo, que per altra banda son els creadors d’una revista periòdica de molta qualitat estètica i de concepte. Les polaroids exposades són dels innombrables amics de la parella, que molts d’ells estaven a la galeria ahir al vespre. Amb tan variada fauna i gracies a les Moritz que van corre riu avall la inauguració va ser una festa amb tecnicolor. EXPO - FORGOTTEN DREAM - 2012 - 5/10 - Impossible - Paco y Manolo

el sexo de los angeles

Als deu minuts de projecció de la pel•lícula ja saps com acabarà la cosa, les situacions són tan inversemblants, tan obvies i tan de nyigui-nyogui que només et dones ganes d’anar a manifestar-te a Madrid per venjar l’avorriment. Els actors de series televisives aprenen més vicis que no pas tècniques interpretatives, nomes salvo de cada deu , tot estirant, a un actor o actriu la resta a la cistella de la roba bruta, per rentar-li els defectes i amb una bona centrifugada que oblidin tota la merda que els injecten les televisions. Quan un director s’enrola per fer una cosa com aquesta només li veig un motiu o excusa: tenir el màxim temps possible els noiets de la peli en pilotes, petonejant-se i magrejant-se tant com es pugui, això sí, perquè el guió ho demana. EL SEXO DE LOS ANGELES - 2012 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/tt1840911/

La imatgeria religiosa d'Olot

Era deu fer dos anys vaig visitar el museu dels sants d’Olot, una museu necessari per explicar el que ha estat una de les industries més importants de la capital de la Garrotxa per mes de dos-cents anys, el museu es una fascinant interpretació del que ha estat la religió, el kitsch, el fanatisme i la idolatria, un cocktail perfecte pels meus gustos de sempre. El museu es de nova creació en el que era l’antiga fabrica dels sants. Ara ha sortit publicat el llibre, necessària explicació per el que ha representat aquesta industria i aquesta iconografia en les nostres vides. Son tants els sants d’Olot que hem vist per tot arreu, des de l’església del Pi fins a casa la iaia.

LLIBRE - LA IMATGERIA RELIGIOSA D'OLOT - 2012 - 7/10 - Josep Murlà i Giralt

amanece que no es poco

No havia vist aquesta joia del cinema espanyol, i la veritat es que no havia tampoc llegit res al respecte. El altre dia per casualitat vaig veure un tros de la pel•lícula per la televisió, ja estava començada però tot el que escoltava no podia creure que ho estava escoltant i veient. Tot seguit vaig entrar al Google i em vaig topar amb la sorpresa que és un film que es mític, de culte i cada vegada ho és més, hi ha gent que memoritzen els diàlegs surrealistes de escenes senceres, es la millor pel•lícula de l’absurd feta mai a Espanya, un Ionesco d’Albacete, com un Berlanga en els seus millors moments. Molts dels que surten en el extens i ric cast del film són primeres figures del cinema d’aquells moments. Una perla rescatada del mar del oblit, del meu oblit s’entén i de la meva ignorància al respecte. AMANECE, QUE NO ES POCO 1988 9/10 http://www.imdb.com/title/tt0094641/

mi último round

Te mèrit en ple segle XXI agafar model del cinema neorealista italià dels anys cinquanta per descriure una petita historia d’amor. La tristesa social que envolta als dos protagonistes de la historia es tan patètica, trista i desesperada que penses que no podràs arribar al final de l’historia veient el film d’un sol tram, com a mi m’ha passat. Un Chile plujós i gris per explicar el que el mateix títol t’explica, aquí no s’enganya a ningú. La vida es una cloaca i en la pel•lícula ben be que es demostra. MI ÚLTIMO ROUND 2011 7/10 http://www.imdb.com/title/tt1863321/

la source des fammes

La meva afició en descobrir cinematografies de països no habituals moltes vegades em dona uns resultat tant sorprenents com gratificants. Una preciosa pel•lícula per moltes raons del veí país Marroc. Una fotografia cuidada i algunes vegades massa preciosista, cosa comprensible perquè estar davant de la insuperable bellesa de les muntanyes del Atlas i no tenir temptacions de que la mà se te’n vagi es casi impossible. Film distret, documental, didàctic, divertit, i moltes més des que podria afegir. Una bona estona assegurada. LA SOURCE DES FEMMES 2011 8/10 http://www.imdb.com/title/tt1686067/

maría pagés utopía

La primera vegada que vaig veure a la Pagés al teatre Poliorama ja em va semblar un ser fora de mides, portà aleshores un espectacle precís i colpidor, ara al fastuós escenari del Victoria encara ha millorat la meva apreciació sobre aquesta artista. Al llarg de la meva vida he vist moltes grans ballarines des de Pilar Lopez, Cristina Hoyos, Rosario, la Baras etc. i per últim la María Pagés, sens dubte la millor per la seva creativitat i agosarament. Mai es repeteix i intenta a cada espectacle renovar totalment el seu concepte del ball flamenc. Es summament intel•ligent per saber-se envoltar de uns artistes de primeríssima magnitud, tan en la part musical com la pròpiament de ball i també per les aportacions estètiques que a cada espectacle ofereix al seu públic que la idolatra. Faig constar aquí que es la única bailaora que va per lliure, no precisa d’home per lluir tot el seu exponencial físic i anímic. Ella sola pot arribar al clímax quan ella vol sense necessitar un mascle que l’envolti. La Pagés sola al escenari es una flor, una escultura, un ocell, una poesia i un incendi tot això en el transcurs de tres o quatre minuts de pura màgia. María torna sempre aquí és casa teva.

DANSA
UTOPÍA
2012
10/10
María Pagés compañía

the five-years engagement

No és una comèdia perfecte però te la suficient mala llet per fer-te passar una bona estona encara que les comèdies americanes actuals sembla que no s’acaben mai. Als anys gloriosos de la comèdia mai excedia dels 90 minuts de durada. El que passa aquí es que el principal protagonista es el que ha fer el guió i ha volgut posar tanta cosa a la cassola que ha embafat l’àpat. Mai millor dit perquè el noi es cuiner, molt bon cuiner al film. La novia eterna es Emily Blunt una bona comediant anglesa que ha aterrat a Hollywood amb catifa vermella al seu passar.

THE FIVE-YEAR ENGAGEMENT
2012
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1195478/

memorias de un caballo andaluz

No podia ser aquest carrincló espectacle més adient a les turmentoses dates que estem patint. Salvador Távora està cansat, el repetir sempre la mateixa cançoneta també ens cansa als espectadors. Un munt de topics que els haguéssim empassat la mar de bé fa trenta cinc anys al teatre Capsa de Barcelona, però ara no. Si la gent es va posar dempeus per acollir al creador d’aquest espectacle era per fer-li veure que estan amb ell des de els tems del franquisme, però no per el contingut del que s’havia vist i escoltat. La banda sonora però molt bona, algunes peces ja escoltades en altres espectacles dels seus. La seva Andalusia malauradament segueix amb les mateixes constants que fa cent anys enrere.



TEATRE
MEMORIAS DE UN CABALLO ANDALUZ
2012
5/10
Salvador Távora - La cuadra de Sevilla

take this waltz

Film dirigit per Sarah Polley actriu musa de la nostra Coixet, una direcció , guió i producció de la implicada directora en aquest producte molt sensible. La fragilitat d l’anima humana en front a les pulsions sexuals. Clar que si la cosa va a més al llarg de la pausada acció és gracies a la extraordinària interpretació de Michelle Williams, la millor actriu de Hollywood de la nova fornada, no és gens aventurat dir que ens donarà encara moltes sorpreses la mossa. Qui l’ha seguit des de que la va veure a BB Mountain fins avui no ha parat de constatar la seva qualitat de primera dama de la pantalla, o sigui en poques paraules la anti-KeiraKnightley.

TAKE THIS WALTZ
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1592281/