dilluns, 24 de setembre del 2012
mi último round
Te mèrit en ple segle XXI agafar model del cinema neorealista italià dels anys cinquanta per descriure una petita historia d’amor. La tristesa social que envolta als dos protagonistes de la historia es tan patètica, trista i desesperada que penses que no podràs arribar al final de l’historia veient el film d’un sol tram, com a mi m’ha passat. Un Chile plujós i gris per explicar el que el mateix títol t’explica, aquí no s’enganya a ningú. La vida es una cloaca i en la pel•lícula ben be que es demostra.
MI ÚLTIMO ROUND 2011 7/10 http://www.imdb.com/title/tt1863321/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Poques pel·lícules han dit això sense unes dosis de sucre, aixis que al menys deu ser una pel·lícula valenta.
Publica un comentari a l'entrada