ball de titelles

L’interès més gran d’aquesta peça és el de descobrir un autor de principis del segle XX del qual no tenia ni idea de la seva existència, home anticlerical, anàrquic i llibertari, per les paraules que els hi posa a les seues titelles. Una obra molt cara de muntar, vint persones sobre l’escenari, tres actes, dos decorats, roba diferent per tots a cada un dels actes, sense l’ajut del teatre públic això és impossible de presentar. El director ha treballat moltíssim una part que mai havia vist en un escenari en directe, el de fer ballar copes, gots i botelles tots ells plens de líquid i que tots els actors realitzen piruetes amb aquest vidres d’una manera exemplar. La Pons com a madame de totes les putes està bonica i convincent i el àngel Albet porta el personatge plumífer amb la mateixa mestria que ho feien els cignes del coreògraf angles Bourne, un actor que no deixa de treballar i te nomes 21 anys, un prodigi de treball, sort i perquè no talent. Després de veure les prostitutes de Fellini a la pel•lícula Roma ja no puc veure mai més a actrius fent de putes, perquè veig poca sinceritat, anquilosament i poca credibilitat.

TEATRE BALL DE TITELLES 2012 7 Ramon Vinyes - TNC - Ramón Simó - Albet, Cadafalch, Piñon, Pons