concert per la llibertat

Si el meu pare hagués pogut viure el que jo vaig viure i sentir ahir a la nit, hagués estat un dels dies més feliços de la seva vida i jo en el seu record i memòria, vaig presenciar les cinc hores llargues de concert amb llàgrimes als ulls moltes vegades. Moments gravats al foc a l’anima meva, com a culminació d’una estimació sense límits que sento i professo, la meva terra, la meva pàtria, la meva Ítaca. Per sobre de la molta societat, podrida i corrupte, que ens mana i governa està el país, està la llengua, està el poble. I ahir nit és el que es va sentir i veure al Nou camp, són tots els elements que ens fan grans com la cultura, el respecte i el amor infinit per Catalunya. Moments com ‘Un núvol blanc’, el mosaic humà i els Castellers de Vilafranca restaran sempre més dins el meu cor i serà bo que ho porti sempre fresc i viu, el seu record, per resistir els moments difícils i penosos que haurem de patir als que estimem el significat d’aquest concert.

TV - CONCERT PER LA LLIBERTAT - 2013 - 10/10 - Camp nou

alma i elisabeth (persona, de bergman)

Deixant a banda el difícil que és per un mediterrani entendre un cervell d’un austral i les seves reaccions, tan se val que sigui en cinema o en teatre, quan un conflicte teatral es ben servit s’ha d’aplaudir a la directora sens dubte. Magda Puyo ha demostrat una vegada més que domina les noves tecnologies del segle XXI per incorporar-les al seu fer i desfer escenogràfic, enriquint i potenciant moments que et queden a la memòria per sempre, com per exemple la magnifica interpretació virtual de Vicky Peña en el tensos diàlegs amb les dos supremes protagonistes de la peça. No puc dir qui està millor que l’altre perquè cadascuna de les dues dones es comporten com dues fúries incontrolades aferrades a uns lligams que les fa tremendament infelices. Bravo López i bravo Marco.

TEATRE - ALMA I ELISABETH (PERSONA, DE BERGMAN)- 2013 - 8/10 - Magda Puyo - Monica López, Marta Marco, Vicky Peña

lucio silla

Si per mi fos Mozart no hauria estat becari per aquest titol ja que no arriba al sis i mig, una musica agradable, a molt moments realment bonica però excessivament reiterativa, cap sorpresa, sempre saps el que hi ve darrera encara que mai l’hagis escoltat, se m’ha fet feixuga i pesada per molt ben cantada que hagi estat, un equip rodó del tot per fer una tasca del tot meritoria i m’agradaria destacar per sobre de tots els altres components la magnifica veu, qualitat i classe en el fraseig de Silvia Tro Santafé, un autèntic descobriment per a mi. El millor de la funció la part plàstica de l’opera impossible de empassar tal com es feia a la seva estrena, res de romans i faldilletes curtes, un decorat esplèndid en homenatge al constructivisme rus dels anys 20, magnífic de volums i de llums el director ha dirigit la opera en que contínuament els decorats parlen i s’expressen, molt millor que les estúpides coses recitades de la peça. No calia veure la nacionalitat del director en el programa ja que el la primera ària de Silla el protagonista ens fa un autèntic màster de manualitats S/M berlineses com blood, self spanking, scat, etc. on Herr Streit en surt amb nota alta.

OPERA - LUCIO SILLA - 2013 - 6/10 - Harry Bicket, Claus Guth - Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafe, Inga Kalna, Ofelia Sala, Antonio Lozano

il primo giorno d'inverno

Una manera de fer cinema ja molt superat, el director ha volgut experimentar el que fa cinquanta anys ja va fer Antonioni i a la fi també el públic es va cansar de tanta atonicitat, silencis i buidor innecessària. És curiós que al acabar la pel•lícula detestes a tots i cadascú del protagonistes del film. No m’agradaria gens ser amic del director de la pel•lícula, em ficaria mala sang dins el meu cos, de ben segur, pel que es veu en aquesta obra seva.

IL PRIMO GIORNO D'INVERNO - 2008 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt1270678/?ref_=fn_al_tt_1

anna netrebko & dmitri hvorostovsky concert

Un Achim-Danke de revetlla. La càmera de retransmissió semblava més de un reportatge turístic cutre que no pas de un concert operístic. La màfia russa asseguda a les primeres files van ser una de les millors coses del concert juntament amb el llaç enorme de color gris llobarro-de-la-costa penjat al cul de la eminentíssima soprano, el penjoll Eivissa anys 80s que lluia el escotat baríton que cada dia s’acosta més al look Rafaella Carra pel seu pentinat ‘coup de vent’ que li portar seriosos problemes per la seva fal•lera de separar-se la grenya del ull esquerra. I el vestit de gala negre amb coll de bata de boatine amb entramat de pedreria black diamond. La parella canora sense cap feeling ni connexió humana, allò era un concurs de qui era més estrella petarda i d’exclusiva vulgaritat, però que voleu que us digui, m’agradaria conèixer a les modistes de les dues estrelles, segur que són uns xicots d’allò més distret. Uns caps que inventen uns abillaments d’aquelles característiques sel’s tindria que tenir en més consideració i posar en els títols de crèdit. Pero torno a dir i no vull repetir-me si les Llanos de Lluna de Moscou no existissin s’haurien de inventar per compensar la balança del món de tots els Prousts, Cocteaus i Viscontis que han campat per la terra. Les aixelles de l’Anita tenen un preu i per això les mostra tant com pot. Em perdonareu però el ‘va pensiero’ mel he cruspit en mig segon. Voldria no tornar-lo escoltar mentre pugui. El segon vestit de primera comunió de nena rica, no fa per la diva, sembla que fins i tot l’aplaudeixen menys. Un concert d’estiu i que ni hagin molts com aquest, l’estiu és per això i per remullar-se el cul. PS. La tercera part del concert, Onegin, una meravella, però la Netrebko no és la millor Tatyana, és excessiva per la característica d’aquest personatge conflictiu. Els espectadors en viu al lloc doncs quatre gats, per les dimensions de la plaça. Els visos ‘a la russa’ com una mena de Clavelitos de la tuna de medicina, penós, per tapar-se els ulls.

ANNA NETREBKO & DMITRI HVOROSTOVSKY CONCERT - 2013 - 7/10 - Plaça Roja Moscou

la sacré du printeps by uwe scholz

Aquesta agosarada musica aquí ens es servida en dos parts la primera de color blau esta tocada per dos pianos i ballada per nomes un ballarí, la segona de color roig esta ballada per tota la companyia i a plena orquestra. El coreògraf Scholz va morir el any 2004 i va deixar el ballet de Leipzig en un lloc destacat dins les companyies d’Europa. No tot el que es mostra aqui em fa el pes, parlaré del que sí m’ha agradat i molt. La perfecta utilització del vídeo com a part de la historia en la primera part en una coreografia que va parir el any 2003. El seu sentit escultòric i geomètric en crear les coreografies, al estil Bejart però encara va més lluny. La utilització de la plàstica del cos humà com si fos fang modelable i summament plàstic. Un ballet dur per el contingut quasi escatològic de la primera part i misogin de la segona.

DVD - LA SACRÉ DU PRINTEMS BY UWE SCHOLZ - 2008 - 8/10 - Leipzig Ballet

orquestra nacional de frança - daniele gatti

Quina bufera que tenen els francesos que fan sonar les seves musiques el doble de fort de les majories d’orquestres que venen per aquest paratges. Sense conyes, una orquestra magnifica conjuntada per un mestre com Daniele Gatti i que la fa sonar en quasi totes les interpretacions com si allo que escoltes fora una cosa excepcional i te la fa sonar una mica diferent encara que hagis escoltat la peça dues-centes vegades. En el preludi i mort d’amor d’Isolda, s’ha produït la catarsi dins meu per la extraordinària qualitat de la interpretació barrejada amb la infinita sentimentalitat de la musica i amb les meves capacitats relaxatives gracies al ioga que practico fa uns quants anys, per deu minuts el nen flotava i flotava, una passada i... sense pastilles.

CONCERT - ORQUESTRA NACIONAL DE FRANÇA - DANIELE GATTI - 2013 - 10/10 - Verdi, Wagner

behind the candelabra

HBO la millor productora del moment es gasta el diners per revestir amb tota propietat la vida d’una de les persones més exageradament pomposes de l’historia del espectacle, Liberace, magníficament interpretat per Douglas, personatge polièdric i altament repugnant, la contrapartida està en mans de Damon, l’amant de poques llums. Vestuari i decoració per xisclar a moltes de les escenes, el kitsch en estat de gloria mai vist com en aquest film, tan desagradable en molts moments per el tipus de vides que explica. Un plaer que ens acostin vides de la historia del espectacle amb obres de tanta seriositat i qualitat com aquesta.

BEHIND THE CANDELABRA - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1291580/?ref_=fn_al_tt_1