diumenge, 9 de juny del 2013
maynila
Un clàssic del cinema filipí, summament influenciat pel neorealisme italià i en especial per l’època (1975) per Pasolini, més de dues hores llargues de projecció fa la visió del film, de caire experimental, una mica feixuga, clar que la tragèdia implícita en la vida del protagonista, personatge a la manera de Shakespeare mou un engranatge de personatges satèl•lits que van fent avançar l’historia fins un clímax totalment teatral de tràgica dramatúrgia. Els quasi quaranta anys que te el film potser se’ls hi noten en la estètica i manera de realitzar però el contingut està més vigent que mai: corrupció, injustícies socials i màfies contraposades a bondat de molta gent de vida senzilla i honesta a pesar del infortuni d’haver nascut en un lumpen demogràfic com és Manila.
MAYNILA - 1975 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0073363/?ref_=fn_al_tt_1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada