diumenge, 30 de juny del 2013
concert per la llibertat
Si el meu pare hagués pogut viure el que jo vaig viure i sentir ahir a la nit, hagués estat un dels dies més feliços de la seva vida i jo en el seu record i memòria, vaig presenciar les cinc hores llargues de concert amb llàgrimes als ulls moltes vegades.
Moments gravats al foc a l’anima meva, com a culminació d’una estimació sense límits que sento i professo, la meva terra, la meva pàtria, la meva Ítaca. Per sobre de la molta societat, podrida i corrupte, que ens mana i governa està el país, està la llengua, està el poble.
I ahir nit és el que es va sentir i veure al Nou camp, són tots els elements que ens fan grans com la cultura, el respecte i el amor infinit per Catalunya.
Moments com ‘Un núvol blanc’, el mosaic humà i els Castellers de Vilafranca restaran sempre més dins el meu cor i serà bo que ho porti sempre fresc i viu, el seu record, per resistir els moments difícils i penosos que haurem de patir als que estimem el significat d’aquest concert.
TV - CONCERT PER LA LLIBERTAT - 2013 - 10/10 - Camp nou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Noi m'has emocionat!!
Noi m'has emocionat!!
És clarqeu és emocionant, jo no en vaig veure ni cinc minuts, una mica per ràdio i al cotxe quan travessava Barcelona sobre les nou de la nit i a al voltant de la una de la matinada.
Avui ho he vist moltes vegades per TV, però jo vull anar a votar, tota aquesta fira, a vegades de ínfima qualitat no m'acaba de fer el pes, jo que sóc tan propens a la llàgrima, vaig trobar un excés de personatges poc dignes, artísticament parlant, per representar el meu país, i ara que tot just comencem a construir els fonaments no ens costaria gaire fer-ho ben fet i al menys a l'inici intentar que la diferencia ens distingeixi del mateix que ferien o faran els altres aquesta nit si guanya La Roja.
El que cadascú sent no es pot mesurar ni comparar.
Per a mi els artistes que hi havia ja m’estaven be, els que no hi eren llògicament també ho entenc, es juguen els contractes d’actuacions a Espanya, o sigui el pa, els que hi eren ja estan proscrits i desnonats per la gent de allí.
Per a mi trobo que els personatges eren digníssims ja que qui era el protagonista era el poble, els centenars de primers plans de la gent, la guapa gent de casa nostra.
Per a mi els Castellers de Vilafranca, que mai havia, vist estan al mateix nivell de dignitat que el més re nombrat cantant d’òpera o virtuós instrumental per citar un cas vistos.
Publica un comentari a l'entrada