unsere mütter, unsere väter

Philipp Kadelbach el director, és completament nou per a mi i amb una única pel•lícula pel cinema (Hindenburg) que va tenir critiques adverses i molt poc èxit de públic, és molt estrany que li donessis la responsabilitat de fer una epopeia tan gran de pressupost i de metratge, quasi cinc hores. Se’n surt ben parat ja que si en les escenes èpiques l’acció és impecable amb les escenes d’interpretació dels cinc protagonistes la feina és sublim. Uns primers plans de basarda en moltes escenes sense paraules, tot és gracies a els mínims gestos de la expressió i les mirades. Miriam Stein una jove i sensible actriu, Tom Schilling el nen de ‘Napola’ ja ha crescut i continua estan perfecte en el que fa. El tema de la pel•lícula, doncs ja ho sabeu, és terrible com ho son totes les guerres, si no hagués vist aquesta sèrie començant pel últim capítol i acabant pel primer no hagués pogut resistir la seva violència esfereïdora. Però el més important del film és sens dubte el que totes aquestes atrocitats estiguin explicades en una pel•lícula de factura alamana cosa prou explicita que indica que han fet les paus amb la seva memòria històrica. DVD - UNSERE MÜTTER, UNSERE VÄTER - 2013 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt1883092/?ref_=fn_al_tt_1

l'obc i el concert per a clarinet de mozart

Les quatre peces interpretades avui (dues eren primeres audicions) van ser estrenades el mateix any de la mort dels compositors. Dues de Mozart mort als 35 anys i les altres dues de Schubert mort amb només 31 anys. Peces d’una magnificència única per la qualitat de totes elles. Mentre vas escoltant la dilatada musica sacra del geni vienès (més d’una hora de durada) el cap a vegades se’n va i avui pensava en la quantitat de feina que tenien de fer aquells joves sense cap avantatge de les que avui gaudim. Em fa pensar que aquelles persones tenien un cervell diferent al nostre, jo avui no se reconèixer genialitat a cap ser viu del meu entorn, ho sento molt dir-ho però és així. El magnífic film danès ‘Elvira Madigan’ de 1967 va posar en orbita mundial el segon moviment del concert de clarinet de Mozart, des de aleshores ha estat una icona de la musica per milions de persones com també ho va ser l’adàgio de Mahler del film ‘Morte a Venezia’. Mai havia escoltat aquest joia musical de concert en viu fins avui, una bona tria per un programa llarg i complert. A més de les esmentades noves estrenes també coincideixen els dos musics austríacs de tan curta vida. Un immens bravo per els dos cors. CONCERT - L'OBC I EL CONCERT PER A CLARINET DE MOZART - 2013 - 8/10 - OBC - Salvador Mas - Laura Ruiz Ferreres, Isabel Monar, Marina Rodriguez, Yann Beuron, Jan Petryka, Jose antonio Lopez, Cor Lieder Camera, Cor Madrigal

algún día este dolor te será útil

Un dels llibres sobre la ciutat de Nova York millors que he llegit mai, i això que és una temàtica recurrent i que mai abandono. Jordi Fibla ha fet una traducció riquíssima del culte llenguatge emprat per Cameron, amb les notes pertinents per estar ficat encara més dins el tema. Per dos simples raons no li he donat la màxima puntuació, la primera és que el desenllaç final és precipitat i resolt amb dues pagines, molt poc per el meu gust, quan dins el llibre es pot esplaiar en r cinc planes o més per explicar la assistència un espectacle teatral de poca qualitat i la segona raó és que per el tema que toca m’hagués agradat que la novel•la tingues el doble de pagines, 140 m’ha semblat gust a poc. LLIBRE - ALGUN DIA ESTE DOLOR TE SERA UTIL - 2012 - 8/10 - Peter Cameron

cloud atlas

Una pel•lícula que si no fos perquè va ser recomanada per un bon amic, mai l’hagués vist. Perquè tinc una certa al•lèrgia a Tom Hanks i en tocant a la Halle Berry, ni fu ni fa. res hores de bon entreteniment, no pots deixar-te anar, ja que són sis histories en èpoques diferents i que succeeixen en llocs diversos del univers. Les histories a sobre estan interpretades per els mateixos actors convenientment caracteritzats la qual cosa enreda en lloc d’ajudar. El nus de tot aquest enrenou és que tot en la vida esta connectat i que un acte bo o dolent fet avui te conseqüències en aquesta vida o en altres vides del futur. Una filosofia molt oriental per cert. El millor del film és la impecable fotografia i una preciosa banda sonora que és molt important en l’acció de la complicada historia. La barreja d’actors anglesos amb americans fa que el nivell estigui prou alt. M’agraden molt Jim Sturgess i Ben Whishaw en les seves intervencions episòdiques. DVD - CLOUD ATLAS - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1371111/?ref_=nv_sr_2

terra de ningú

Quan vaig veure qui dirigia aquest Pinter i qui eren els quatre protagonistes, em vaig dir que no em podia perdrem per res aquest estreno, ja que els cinc noms de capçalera trepitgen la mateixa terra de ningú que jo i volia participar de la experiència. Com totes les informacions prèvies a l’estrena ens deien que era una obra difícil i densa, m’he informat molt sobre el que anava a veure – gràcies Google – i així vaig saber que Harold Pinter adorava aquesta obra, i que ell mateix l’havia interpretat com a protagonista un parell de vegades, que és una obra que es fa per tot al món i amb tots els idiomes, que quan es posa en escena la peça es busquen uns actors de primer ordre per interpretar-la i tot el contingut filosòfic que porta a la motxilla.Jo parlaré poc de l’obra perquè no tinc els coneixements suficients per saber veure on escau l’homenatge que Pinter fa tota la estona al poeta Elliot només diré que, esta plena de humor, de homenatge al absurd, que la obra ‘No man’s land’ de 1974 esta influenciada en la ‘Virginia’ de Albee de 1961, són les dues obres que estan més lligades per els efectes etílics en els personatges. Una obra desoladora en extrem. Anem per feina, molt be el cast que ha triat el director, era jugar segur i la seva bona tasca li llueix en extrem. Tots quatre en la seva tasca estan perfectes. Homar en el paper mes aconseguit de la seva dilatada i rica carrera. Lluc Castells fa una de les escenografies més exquisides, per la elegància i senzillesa, que he vist en molts anys. En vestuari perfecte, pur anys 70s en Pou de Savile Row, en Selvas i en Pujol de Selfridges i l’Homar de Caledonian. Una funció per recordar. TEATRE - TERRA DE NINGÚ - 2013 - 9/10 - Albertí - Homar, Pou, Selvas, Pujol

das indische grabmal

Segona part de la del tigre amb els mateixos elements de la primera, res de nou. Herr Lang se li va anar la olla de una manera divina, mai en el cinema s’havia vist un mostrari de bijuteria fina i un festival de brocats de seda com en aquest insuperable film d’aventures. El ball de purificació que fa davant de la deessa la bellíssima però capgrossa Deborah, en un abillament seminu amb muntanyanes de diamants, que tapen les vergonyes més intimes, encara avui al cap de mes de cinquanta anys és trempador al màxim. Sabine, la germana alemanya del protagonista Paul és la cosa més insubstancial de la cinta, però es tan rotundament ària, que en contrast amb els ennegrits indis et deixa sense paraules, el director ja havia pres partit abans de començar a rodar la primera escena. DVD - DAS INDISCHE GRABMAL - 1959 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0052924/?ref_=fn_al_tt_1