la revolució no serà tuitejada

Primer gran fracàs de la temporada. Divendres nit, Lliure de Gràcia, teatre mig ple o mig buit, com vulgueu. Tortura psicològica per 80 minuts, una de les obres més dolentes que mai he vist, per la manera com estan col•locats els seients de la sala veus els altres espectadors que tens davant teu i també als costats laterals molts d'ells dormint la peça. Fou tan insuportablement avorrida la obra que em vaig distreure a veure quants espectadors dormien i en quin moment de la obra. Va ser curiós que en un moment cap al minut 55 un matrimoni a la dreta van caure rendits de son al mateix moment, ja també en alguns moments vaig pesar figues. Res més a dir de la comèdia, no ho mereix. Consideració 1 – Senyors autors, a tots tres els em aplaudit per separat, fins l’extenuació en un parell de vegades els hi recomano que mai més facin cap cosa en comú ja que aquesta pirueta que han parit ara, no va enlloc i el que han aconseguit es fer una comèdia que no fa riure o fer un drama que no aporta cap mena d’emoció. Que cadascú tregui del ventre el que senti de debò i que no facin experiments de originalitat intel•ligent quan a cada un de vostès ja tenen el camí ben marcat del que els hi surt be i el que la gent, el seu públic, estima. Per una vegada no els hi tinc en compte, per el que poden estar segurs es que mai més aniré a veure una obra seva escrita en col•laboració d’un altre persona. Consideració 2 – La Kompanyia, es mou per un elegant decorat però és quasi impossible defensar la seva feina amb un text que es tan summament pedant i ridícul. Un avis a la actriu Laura Aubert: esta fent la mateixa actuació còmica forçada que feia a 'Els Feréstecs', allí va estar molt escaient, era una farsa, aquí queda com una repetició d’estil, que tingui cura de no convertir-se en la Gracita Morales del teatre català. Consideració 3 – A la funció d’ahir nit tenia davant meu un director general de teatre de Barcelona, amb cara de pomes agres. Quin descans per ell no haver programat una obra com aquesta en el seu teatre quan a casa seva ho te ple cada nit amb una bona comèdia tradicional en un teatre de molta més capacitat que el de Gràcia. TEATRE - LA REVOLUCIÓ NO SERÀ TUITEJADA - 2013 - 1/10 - Casanovas, Clua, Miró - Aubert, Beltrán, Blanco, López, Riera, Verdaguer