dimecres, 19 de març del 2014
doña rosita la soltera
La extensa critica del dissabte de Marcos Ordoñez sobre aquesta Rosita es totalment certa i coincident amb la meva opinió d’aquesta nit memorable de teatre del millor que es pot veure i sobre tot escoltar.
Ollé fa una filigrana molt d’acord amb el elaborat text de Lorca.
Tot és produeix amb una elegància quasi de ballet blanc.
Algunes intervencions curtes (Anguera i Genís) son de bravo al fer els seus mutis, precioses caracteritzacions, diccions i gestos poeticament sublims. Lorca te molta sort al Nacional, Bernarda de la ma de Rosita aconsegueixen la culminació del que el teatre et pot donar en emocions i sentiments.
Sentiments que les tres protagonistes de la peça broden amb mans d’or.
TEATRE - DOÑA ROSITA LA SOLTERA - 2014 - 9/10 - Olle, Brosa, Compte - Arànega, Elias, Navas, Majó, Anguera, Genis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada