doña rosita la soltera

Abans de veure per primera vegada representada aquesta joia literària he volgut tornar-la a llegir. Sempre m’ha fet por el comprovar com se les empesca el director per fer anar per bon camí una peça tan difícil de portar a bon port. Al primer acte s’ha de barrejar constantment el típic sainet andalús amb intromissions poètiques que entren en escena quasi d’una manera surrealista i com un lladre de nit t’agafa completament desprevingut. Les tintes dramàtiques es comencen a dibuixar al segon acte, encara que ja les intuïes al començament de l’obra. La tragèdia arriba al darrer acte i la culminació emotiva ens ve donada per l’entrada d’un vailet que no te part a la comèdia fins aquell moment precís, quatre frases justes són suficients per fer tremolar tot el corrent emocional del lector que ha anat refrenant-se fins aquell moment. Lorca és genial i com més es llegeix més gran el trobo. LLIBRE - DOÑA ROSITA LA SOLTERA - 1935 - 9/10 - Federico Garcia Lorca