Pel·lícula tornada a veure als dos mesos de la primera
visió, sabia perfectament quan la vaig veure el mes de gener que la tornaria a
veure aviat, film de caire terapèutic com molts d’altres que tinc al armari de
les medicines cinematogràfiques (Maurice, Il gattopardo, All about Eve, Women,
Les parapluies de Cherburg, Morte a Venezia, i uns quants titols més) i que gràcies a
ells m’estalvio moltes factures de psicòleg, ja que quan les coses no rutllen,
ni pastilletes ni metges, una pel·lícula de format teràpia i les cabòries se’n
van.
Aquesta pel·lícula de lenta digestió, tan mascarada
per una part de la comunitat gai intel·lectual, l’altra meitat ni pensaments de
veure-la, em dona el ressorts necessaris per tirar del carro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada