Un dia poc receptiu el pot tenir tothom, jo
efectivament el tenia, ja que la primera peça, la de Stravinsky que es va
trobar amagada l’any 2015, mes de cent anys desprès de la seva estrena el 1909,
la vaig trobar agradable d’escoltar i punt.
La segona partitura, la del concert de violi d’aquest
compositor, Dutilleux, del que mai l’havia sentit parlar, em va avorrir, tècnica i
virtuosisme al servei de ben poca cosa, però torno a repetir, el problema no estava
a dalt de l’escenari sinó a la meva butaca.
Sort que a la segona part l’explosió orquestral del
ballet Petruixka em va ressuscitar d’aquella situació aletargada en que em
trobava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada