El miracle Plàcido Domingo als teatres de tot el món
és un fenomen que s’hauria d’estudiar a la càtedra de psicologia aplicada als
gustos de la gent a totes les universitats de les ciutats on aquest home canta.
Si mai ha estat el tenor dels meus somnis ara que
canta de baríton (que és així com el vaig conèixer al Liceu amb una companya
d’opera mexicana) és insuportable, amb quasi 80 anys trenca barreres allí on
canta i posa la gent dempeus encara que estripi tot el que toca.
La Yoncheva que sempre porta el cabell brut, te uns
aguts forçats que són de mal escoltar.
Beczala correcte i prou, no m’ha emocionat gens i
l’altre pare de protagonista el cantant Vinogradov i que no se a quina corda classificar-lo
és un espant de veu i de cant.
Decorats i direcció escènica lamentable.
Verdi va sonar musicalment perfecte gracies a de
Billy.
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada