Per molt exquisits que sonin els moments orquestrals
sense veus la funció s’ensorra perquè la parella protagonista no te ni foc ni passió
en transmetre els sentiments que calen, en el cas que les seves facultats
vocals haguessin estat en el seu moment òptim.
Quan en el llarg duo d’amor del segon acte no passa
res la funció ja la dono per ensorrada i si a sobre el que veus sobre el
escenari tampoc t’ajuda a fer-te agradable aquelles 4 hores llargues.
Aquesta funció jo la titularia Brangäne und Kurwenal,
ja que són els únics que m’he cregut.
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada