Una nova versió descafeïnada d’un clàssic, modernitzar
el que tots tenim gravat a la retina pot estar bé si es fa amb intel·ligència,
no és el cas del que ha fet la directora Liedtke, un pastitx de vestits ampul·losos
a la Dior anys 50, lletjos a matar i un decorat insultant, per no parlar de la
coreografia vomitiva.
Una Dalila a lo Grace Patricia Kelly no funciona i si
a sobre la Garanca te la veu poc dramàtica per aquest rol, llavors poca cosa a
dir per salvar-la del que només podem considerar que canta la seva part amb bon
gust i prou.
L’Alvarez, com sempre pèssim actor, amb el seu posat
de notari d’Albacete, passa per l’escenari sense pena ni gloria, és de totes,
totes un rol que li és antipàtic.
El millor amb molts peròs l’Alagna, veu fluctuant a
vegades i amb un físic poc adient a l’heroi mític que interpreta però hi posa
voluntat i passió i això s’agraeix, l’únic que m’ha fet aguantar la funció fins
a la fi.
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada