Polònia, el paisatge més pla i trist que hom es pot
imaginar, uns nois joves amb problemes de família, educació i amb penes de
justícia, una mena de reclusió vigilada, un capella que te molt bona mà amb
ells que te 40 anys.
Amagar sota la sotana del catolicisme la seva veritat
homosexual, però el contacte amb un dels nois li fa trontollar tota la seva
manera de viure fins aquell moment.
Ser expulsat per la cúria és l’únic camí encara que,
hi ha un final tan sorprenent com surrealista que fa que la pel·lícula pugi un
parell de graus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada