Un Don Carlo ja una mica antic però que encara no
havia vist, com a plaer musical ben poc.
Versió mutilada, ufff.
Dos coses a ressaltar, Hugo de Ana el regista argentí
s’enfila encara mes amunt de les exageracions del mestre Zeffirelli, una
passada i una bogeria incontrolada de vestuari i decorats.
Ildar Aldrazakoz estava ja tan bé i bo com ho esta ara
mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada