El millor d’aquest film de gènere fantàstic, encara
que sense focs artificials, són els diàlegs, el director Paolo Genovese n’és un
mestre en això.
En l’historia queden molts forats negres sense
explicar, com és que al protagonista ‘arregla vides’ es passa la vida, tota, en
el bar? Com ho saben les gents que allí, en aquell bar, un home misteriós els
hi pot solucionar un gran problema que tenen?
Però el misteri i l’intriga esta molt ben mesurada i
veus i vius les histories da cadascuna de les persones, la millor per a mi la
monja que ha perdut a deu i el vol tornar a retrobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada