Cinc fills dels presos politics catalans, ens
expliquen les seves sensacions anímiques
de tenir el pare injustament tancat a la presó.
Son noies i noi, persones molt joves i la seva manera
d’expressar-se és directa i gens elaborada, no és literatura són sentiments.
La vida a la ciutat compartint i protagonitzant totes
les manifestacions de suport, les cases amb la prolongada absència del pare i
sobre tot les visites a les presons et trenquen el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada