Un possible premi Oscar el podria rebre la Glenn Close
per una impecable interpretació de poques paraules i mirades intenses, que tot
ho parlen i tot ho diuen.
Un interessant tema sobre la creació, la marginació de
la dona i les submissions acceptades.
Tot un plaer retrobar al Max Irons amb clara
descomposició malgrat la seva joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada