Festival Strauss amb dos dels seus poemes simfònics,
cap millor que l’altre, tots són meravellosos, aquesta vegada de la mà del jove
geni Rafael Peyare, un altre sorpresa producte de la factoria de José Antonio
Abreu, a veure quan li fan un monument, a la sempre conflictiva Veneçuela.
La orquestra se’ls veia molt feliços d’estar dirigits
per aquest nouvingut al món de les estrelles de la direcció simfònica.
Entre els dos poemes straussians hi havia una
composició en homenatge a totes les víctimes que creuen el mar fugint de la misèria
o de les persecucions siguin religioses com
politiques, una peça sinó insuportable com quasi totes les del segle XX i XXI fou
excessivament llarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada