Malgrat que estic sord segons per què o per qui, dies com aquest et preguntes tot
escoltant la peça de Stravinsky si això que sona pot arribar a un punt més alt
de perfecció.
Així és com va sonar la OBC dirigida per Ono.
Programa eclèctic començant per una peça festiva i necessària
per acostar als infants al sagrat món de la musica clàssica, un absolut bravo a
l’escola del Prat de Llobregat.
La famosíssima tercera de Brahms amb un ensucrat tercer
moviment que esta posat allí sense gaire correspondència amb la resta.
El diví Capuçon va lluitar de valent amb el difícil
concert de Schumann i va regalar una propina patriòtica que va posar a l’audiència
en standing ovation.
Del Ocell de foc, res a dir que no s’hagi dit, ara fa
100 anys 1919 Stravinsky obria la porta a un nou tipus de musica i a uns sons
mai escoltats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada