Una pel·lícula de sempre, magníficament imperfecte i
recurrent de tant en quant, res millor per començar el curs de nova fornada.
Un Fellini sense Nino Rota és fa estrany, però aquí
del tot justificat Verdi i Txaikovski prenen el relleu, es tracta d’un film
contra la gent d’òpera i els seus sequaces.
Mai aquest director havia anat tan lluny en mostrar el
món retratat de vaixells i oceans reproduït barroerament amb plàstics i
cartrons pintats, una proesa de veritable geni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada