Segona revisió d’aquest film del director Ozon ja que em va deixar molt bon gust.
El que tenia en el record era una historia completament diferent del que diu el director en la seva dramàtica narració, per el qual estic molt content d’haver-la vist de nou.
Fins la segona visió del film no he entès que el canvi de visió en colors o en pel•lícula en blanc i negre no és un caprici, sinó una de les claus per entendre l’historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada