results

Hi ha que veure el envelliment que tenen molts rossos d’aspecte nòrdic, en aquest cas estic parlant de Guy Pearce, tan lluny del xicot que vam descobrir en ‘Las aventuras de Priscilla...’, aquell divertit film australià i que va obrir les portes a un musical i a una revifada a la musica de Abba que encara esta ben activa desprès de vint anys, recordem que el musical Mamma Mia es del 1999 i en canvi Priscilla es del 1994, cinc preciosos anys en que els compositors de Abba es van donar compte de la força nostàlgica que tenien les seves cançons més emblemàtiques.

Tornant a la manera de envellir del Guy Pearce diré que potser és adequada pel rol que interpreta en aquest film avorrit i tediós en quasi totes les escenes.

L’acció de la pel·lícula esta situada a la ciutat de Austin del estat de Texas i tot el que es veu és tan anodinament estandarditzat que penses que seria un càstig el viure en un lloc així rodejat d’unes persones tristament encongides com les que apareixen en tot el film.

La cosa va de gimnasos.

Una pel·lícula ja oblidada.

DVD - RESULTS - 2015 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/tt3824412/

une heure tranquile

Es tracte d’una comedieta francesa, amb tots els tics pertinents del seu tipus de cinema còmic i d’entreteniment.

Amb un argument molt simple, un home que un dissabte al mati passejant per el mercat de les puces de paris, troba un disc de jazz dels anys 50 descatalogat i molt apreciat, el compra i te la intenció de anar a casa i gaudir en soledat del plaer de escoltar la seva troballa, a partir d’aquí tot s’encabrita en contra d’ell, la societat classe mitja alta queda ben retratada i ell queda com el que és, un hipòcrita caragirat.

La imprescindible Rossy de Palma en el cinema francès per fer papers estrambòtics i surrealistes, aquí, com no, fent de minyona espanyola.

DVD - UNE HEURE TRANQUILE - 2014 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt3667648/

der fliegende holländer

Bryn Terfel es fa seu aquest rol del holandes, aquí en una versió del 2013 l’altre que li vaig veure va ser aquesta mateixa temporada i sempre esta perfectament definits tant en veu com gest.

La funció de Zurich molt digne encara que el ambientar la funció en les oficines d’una oficina naviliera del la època del Titànic, no m’ha ajudat gaire a captar el soroll del mar i les explosions de les onades que la musica de Wagner em suggereixen.

La Senta de la Kampe es molt adequada per tal  con vesteix el personatge i les notes cantades a mitja veu però en molts moments de notes altes la veu es torna en un semi crit prou incòmode, sobre tot per ella mateixa.

La filmació en alta definició una delícia de imatge i so i com a cosa a destacar el baix Salminen potser en una de les ultimes grans actuacions de la seva carrera. Esta superlatiu i contundent, fins i tot a vegades fa por de tant potent que diu el seu paper.

TV - DER FLIEGENDE HOLLÄNDER - 2013 - 7/10 - Zurich Opera - Alain Altinoglu, Andreas Homoki - Bryn Terfel, Matti Salminen, Anja Kampe

król roger

Un tipus d’òpera que es pot considera interessant pel desconeixement que hi ha del seu autor Karol Szymanowski,l la primera vegada que la vaig veure, potser per la novetat o perquè l’acció passava en una casa de banys amb piscina inclosa, em va agradar més.

El retrobar al baríton Kwiecien sempre es grat a les vistes i a les oïdes, però crec que ja he dit adéu a aquesta partitura tan summament crispada i que no em porta a cap zona interior ni agradable ni vibrant.

Les pobres criaturetes semi despullades que han de estar fent coreografies lletges i desagradables quasi tota la funció m’han commogut per la pena que em feien.

La producció a vegades impactant però casi sempre ridículament ‘moderna’ i el pastor co protagonista de patètics amaneraments.

Un Achimdanke que m’ha estalviat el diners de l’entrada del cinema del barri, ja que vaig a estar a un pas de comprar-la en aquesta mateixa temporada 2014-2015

DVD - KRÓL ROGER - 2015 - 6/10 - ROH - Antonio Pappano, Kasper Holten - Mariusz Kwiecien, Saimi Pirgu, Gerogia Jarman

el violí d'isabelle faust i la primera simfonia de xostakóvitx

Ens podem acontentar de que encara queden diners per contractar artistes de grandíssima categoria a pesar de les retallades, com ha estat el conjunt d’avui de un director polonès i una solista de violi germànica, encara que per la seva forma de vestir-se ressemblava més francesa que no pas altre cosa.

El programa de gran categoria per les tres peces llistades, però com les dos primeres m’han agradat més amb el cap que no pas en l’estomac, vaig directament a la obra del portentós geni rus Dmitri Xostakóvitx.

Que deurien pensar els espectadors de 1926 en escoltar aquesta primera simfonia per primera cop i sentir aquella explosió acústica d’aquells sons mai escoltats  i ni tan sols intuïts?

Que deurien pensar aquells feliços espectadors al saber que aquell ‘kremlin’ sonor estava composat per un vailet de nomes 19 anys i que allò tan innovador i excels era el treball de fi de carrera d’aquell petit geni encara en bolquers?

Si ara ja amb les orelles cansades de escoltar dotzenes i dotzenes de peces d’aquest mag dels sons rus, encara ens sorprenem en cada concert quan el resultat es immillorable, com en el d’aquesta nit, que seria si completament innocents, d’aquell tipus de musica escoltes aquesta simfonia per primer cop.

Escoltar Xostakóvitx és droga dura, és catarsis, és costo, tema, amfetas i poppers, tot a la vegada.

CONCERT - EL VIOLÍ D'ISABELLE FAUST I LA PRIMERA SIMFONIA DE XOSTAKÓVITX - 2015 - 9/10 - OBC - Antoni Wit, Isabelle Faust

mr. holmes

Una ficció molt ben muntada és aquest film on es barregen molts elements del mític personatge Sherlock Holmes ja que  es van creuen amb tècnica puzle detalls de la historia del famós detectiu en els últims anys de la seva vida.

Costa uns deu minuts poder entrar en el llenguatge que et vol portar el director però desprès ho agraeixes perquè veus al Mr. Holmes madur però encara amb les seves capacitats físiques i mentals en perfecta harmonia i desprès contraposa el actual Mr. Holmes amb senyals de envelliment perillós ja que la pèrdua de la memòria és molt notable.

No hi ha que dir que Ian McKellen esta perfecte per no dir sublim en un film on ell hi es a cada un dels fotogrames de la pel·lícula.

Esta molt ben acompanyat en aquesta ocasió per la actriu nord-americana Laura Linney que interpreta la única serventa que te Mr. Holmes a la seva llar a la campanya del sud d’Anglaterra, amb un accent camperol en la parla molt curiós així com el seu nen a la pel·lícula, importantissim protagonista del film i que interpreta magistralment el menor Milo Parker

DVD - MR. HOLMES - 2015 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt3168230/

vicious

Dos actors de la talla del Big Ben per la seva carrera, tan en el món del cinema com en el de la TV, però sobre tot on son marca de fabrica i referen mundial és en el mon del teatre clàssic.

Tots els recursos d’una vida d’interpretació postat al servei d’un breu argument senzill de resumir, una parella gai que viu junta per més de 50 anys, amb tot el que això comporta, una amiga intima de la parella interpretada per una imprescindible Frances de La Tour, un veí jove del pis de sobre i uns quants amics més ocasionals per festes i celebracions.

El que te un a gracia extraordinària en aquesta mini sèrie són els diàlegs teatrals que la parella adopta en la seva convinença diària, a vegades podrien ser de la Bette Davis, altres vegades de la Vivien Leigh, pura delícia i llàgrimes als ulls de tant riure.

Jo he tingut la immensa sort que la majoria de persones que m’han rodejat en aquesta vida eren d’aquesta espècie humana, gent que s’entortolliguen en paraules enginyoses per fer la vida més agradable i brillant.

Amb aquesta sèrie m’hi he trobat molt còmode i participatiu en les seves conclusions finals, lleugeres però contundents.

DVD - VICIOUS - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2582590/

l'elisir d'amore

És aquesta una opera que no em fa anar al teatre ja que no em diu gran cosa, però al veure les fotos d’una funció que la fan passar a la platja de Benidorm o de Salou, per lo que es veia en l’oferiment de Achimdanke, que no m’hi he pogut negar, picat per la curiositat.

De la soprano, de veu molt agradable Peretyatko, es evident que és idònia per aquest paper per el preciós cos que tant generosament llueix i mostra, el tenor Korchak de físic ideal per el paper que interpreta, jove i posat de babau, veu correcta i poc mes, el macarra Orfila esta genial en la seva caracterització de xava de platja i enriqueix el personatge amb la interpretació més difícil de l’opera.

Del concepte del director Michieletto ha donat a aquesta funció carregada de topics, però molt ben vistos vaig el punt de vista crític , d’uns ulls que no tenen compassió amb tota la gent que es mou per l’escenari siguin turistes o gent treballadora del bar de platja on passa l’acció.

Tots els detalls de la obra són molt verídics, brutícia inclosa  i vol dir que hi ha un estudi d’aquest submón del turisme de masses i platja a 200 euros, 7 dies d’hotel.

Detalls de filar molt prim, fins hi tot els pantalons de treball curts que porta en Nemorino tota la funció  s’hi pot veure a les dues franges laterals del camal, la bandera valenciana o catalana de les 4 barres.

Una estona festiva i prou agradable gracies a aquesta platja que ens ha ofert la polida i ordenada Bruxelles.

DVD - L'ELISIR D'AMORE - 2015 - 7/10 - La Monnaie - Thomas Rösner, Damiano Micheiietto - Olga Peretyatko, Dmitri Korchak, Simon Orfila, Aris Argiris